La crisi mediambiental causada per la pèrdua de càrrega del vaixell ‘Toconao’, amb bandera de Libèria, que ha provocat l’aparició de milers de pèl·lets a les costes gallegues està sent una qüestió agònica per unes costes de Galícia que ja van patir un desastre climàtic amb l’abocament de cru per part del petrolier ‘Prestige’ l’any 2002. 22 anys després Galícia torna a patir els efectes de l’espècie humana, però aquesta vegada en forma de petites boles de plàstic que estan tenyint la costa de blanc. Un desastre del qual Cristóbal López, d’Ecologistas en Acción a Galícia, destaca que encara no es coneix l’abast: “desconeixem la magnitud del desastre, es poden haver abocat 100-150 sacs. Els ecologistes que col·laborem obtenim informació, però no tota, poden quedar altres centenars“.

Quin perill comporten aquests microplàstics

Els pèl·lets són un microplàstic en forma de petites boles i és un producte que serveix de producte origen per altres plàstics com poden ser les safates. Estíbaliz López Samaniego, de l’Associació Espanyola de la Basura Marina ha volgut posar èmfasi que “el que estem veient és un producte de polietilè amb additius de protegir-los de la degradació del sol, d’una grandària d’entre 2,5 i 5 mm i no té colorants, i això és molt bo, ja que són els factors contaminants”.

Operaris de la Xunta de Galícia netejant la presencia de pèl·lets a la costa gallega | Xunta de Galícia
Operaris de la Xunta de Galícia netejant la presencia de pèl·lets a la costa gallega | Xunta de Galícia

El perill més gran el comporta cap a la fauna marina. De fet, tant Cristóbal López com Estíbaliz López assenyalen que no hi ha un perill directe per als éssers humans, però sí per a la fauna que pobla l’ecosistema de les costes gallegues. Cristóbal López apunta que “aquests plàstics, per la seva forma i color, els peixos, ocells i mol·luscos els confonen amb altres peixos o freses de peix i ho mengen de manera natural, ho digereixen i se’ls queda atrapat a l’estómac. Això comporta que si aquest peix és menjat per un altre, acaba en la cadena atròfica, a més, si s’acumulen moltes peces a l’estómac l’ocupen i fa que tingui sensació que està ple i pugui morir d’inanició“. Una observació que comparteix Estíbaliz López qui diu que “això no ha de ser aquí, és un producte humà” i apunta que “a l’animal li fa un efecte saciant, i el pot afectar”.

Cristóbal López, d’Ecologistas en Acción apunta que “no és nou, no et moriràs, però menjar peix amb plàstic no és bo, estàs introduint microplàstics en l’organisme”, López, això sí, avisa que no hi ha estudis suficients sobre l’afectació sobre els éssers humans, però assegura que “a tot arreu en mengem, bevem i inhalem“.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa