L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha advertit que en els darrers cinc anys les platges del nord de Barcelona han perdut 30.100 m² de sorra. ‘L’Estudi sobre les tendències de canvi climàtic a les platges metropolitanes’ alerta d’aquesta tendència perillosa -especialment en aquelles poblacions en les quals les vies ferroviàries i les carreteres passen molt a prop de la costa. Aquesta pèrdua de 30.100 m² de sorra a les platges del Barcelonès nord i el baix Maresme comporta una pèrdua del 13% del total de la sorra d’aquestes platges i que en els darrers 25 anys el nivell del mar ha pujat un total de 14 centímetres i les onades provocades pels temporals han crescut 30 centímetres.
Aquesta situació és crítica, sobretot a Badalona i Montgat, on les platges es troben en un estat crític i de vulnerabilitat extrema. De fet, Montgat ha perdut el 70% de la sorra de les seves platges per culpa de quatre temporals que han assotat amb força el litoral català i les platges de Can Tano, Montsolís i Toldos han desaparegut totalment, mentre que a la platja de les Barques la sorra no ha desaparegut, però es troba en un estat crític. Per la seva banda, a Badalona la platja de la Barca Maria encara resisteix els embats climàtics i manté sorra -en estat crític- i, per la seva banda, la platja dels Pescadors, també a Badalona es manté estable conservant una amplada de 50 metres. A Sant Adrià de Besòs, en canvi, l’aportació de sorra del riu Besòs ha causat un augment de la seva platja que ja compta amb 100 metres d’amplada.
Recuperar les platges, un exercici olímpic
Aquest estudi de l’AMB alerta que l’amplada idònia d’una platja a Catalunya hauria de ser d’uns 25 metres i en cas que es produeixin temporals importants o excepcionals hauria de ser de 75 metres. Per regenerar les platges del Barcelonès nord i baix Maresme es necessita una gran quantitat de sorra, concretament 965.045 metres cúbics de sorra, una xifra que equival al volum que suposaria omplir 400 piscines olímpiques.
Temporals que assoten Catalunya amb més intensitat
La investigació assenyala que hi ha hagut un augment de 5,6 mil·límetres anuals del mar des del 2003, la qual cosa suposa una pujada de 14 centímetres en 25 anys; un fenomen al qual se li ha de sumar el fort onatge i el canvi dels patrons dels temporals, una combinació que explicaria aquesta regressió del litoral del nord de Barcelona.
De fet, els experts alerten que hi ha hagut un increment del nombre de temporals i hi ha hagut un descens dels episodis de llevant. Concretament, es produeixen tres temporals de component sud més cada dècada i aquests temporals cada vegada són més energètics i potencialment destructius.
