La sequera està fent estralls a una Catalunya que encara tenia molt present el mateix tipus de problema climàtic que es va patir l’any 2008. Aquesta vegada les conseqüències estan sent més greus i, de fet, el Govern de la Generalitat de Catalunya ja veu “gairebé impossible” evitar l’emergència per sequera. En roda de premsa, la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, va destacar dimarts la situació dels embassaments del territori català, la qual va qualificar de “crítica”, ja que presenten una tendència decreixent de les seves reserves d’aigua.
A les conques internes només hi ha dos embassaments que superin el 50% de la seva capacitat, el de Foix (53,61%) i el del Pasteral (86,17%). En canvi, a les conques de l’Ebre hi ha més del doble d’embassaments que superen la meitat de la seva capacitat, els de Baserca (60,73%), Camarasa (55,94%), Terradets (95,78%), Talarn (66,70%) i Riba-roja d’Ebre (89,89%), als quals s’han de sumar dos embassaments propers al 50% com són el de Cavallers i Oliana. Malgrat això, els embassaments de l’Ebre es troben també per sota la mitjana dels darrers cinc anys.
Dues conques, dues realitats
La situació a les conques internes és la més delicada perquè les reserves totals estan al 16,6% del seu nivell total. Una situació contraposada a l’Ebre, on malgrat que la situació no és per llençar coets sí que és notòriament millor, ja que compten amb unes reserves del 41,1% sobre el seu total. Els motius d’aquesta diferència són múltiples, però Eli Forés, de l’associació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, i Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter coincideixen en un: la diferència de població a una banda i altra. Les conques internes han de subministrar aigua, entre altres zones, a l’àrea metropolitana de Barcelona, és a dir per a 3.303.927 habitants segons dades de l’AMB l’any 2021, una xifra molt superior a la de la demarcació de Tarragona, per exemple, que acull ‘només’ 822.309 habitants.
Aquest fet el destaca Jesús Soler, que diu que un dels factors principals pels quals hi ha més aigua a les conques de l’Ebre que a les internes és el fet d’haver d’abastir a una població molt inferior. Però Soler posa èmfasi en un altre aspecte, el regadiu per a l’alimentació d’aquesta massa de població: “Els grans consumidors no són els pobles, són les indústries, la ramaderia i l’agricultura, són consums no especificats”. De fet, Soler posa el focus sobre la indústria agrícola, però la de masses, “no el pagès que rega i fa el que pot”, sinó que “l’agricultura industrial, que és la que utilitza el regadiu en més terres i consumeix més aigua”.
Les administracions, assenyalades
Eli Forés segueix la línia de Soler de no culpabilitzar la població per l’escassetat d’aigua en plena sequera, però en comptes de les indústries del camp, assenyala directament la indústria turística i assegura que “sempre paguen els mateixos”, referint-se a la població. La membre d’ecologistes en Acció de Catalunya recorda el paper de la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua en aquest aspecte, un fet el qual li sobta, ja que “l’ACA té gent molt competent, moltes dades, i que ens diguin [la Generalitat] que no saben quanta aigua gasta el turisme em sembla deslleial”. Cal recordar que durant l’any 2022 Barcelona va rebre gairebé 15 milions de turistes, és a dir, quasi el doble de la població del territori català.
Jesús Soler critica la permissivitat amb la qual considera que es tracta l’agricultura industrial: “S’ha deixat fer i se segueix consentint de forma absurda i delictiva el consum d’aigua de l’agricultura i ramaderia industrial, moltes granges consumeixen aigua de consum de la població i s’amaga, aquesta aigua no està legalitzada”. Soler destaca el que considera poca implicació de les administracions, ja que diu que primer es fan les coses i “després es demana l’autorització”.
Forés i Soler coincideixen a assenyalar la immensitat de la indústria ramadera i els seus efectes nocius: “Aquesta aigua que acaba en forma de porc genera purins i contamina les aigües per a la població“. Una observació que comparteix Forés, molt crítica amb la contaminació de les aigües i les restriccions imposades a la població, de la qual diu que “no pot reduir més el consum, s’ha de collar el turisme”.
