Els investigadors del Departament de Geociències i Gestió de Recursos Naturals de la Universitat de Copenhaguen han pogut observar, detalladament, l’evolució del gel a l’Antàrtida Oriental gràcies a unes fotografies aèries de l’any 1937 que havien caigut a l’oblit. Els resultats de la investigació assenyalen que el gel s’ha mantingut estable durant tots aquests anys i, fins i tot, ha crescut lleugerament. Malgrat aquestes notícies positives, els científics sí que veuen uns primers signes de debilitament. Gràcies a aquesta investigació els científics podran millorar les seves prediccions sobre els canvis al gel i l’augment del nivell del mar.
Trencant les tendències actuals
El món està travessant uns moments crítics pel que fa al clima. Trobem que arreu del planeta hi ha temperatures més altes, condicions climàtiques extremes, glaceres foses i augment del nivell del mar. Gràcies a les fotografies aèries i la informàtica moderna els investigadors de la Universitat de Copenhaguen han pogut seguir l’evolució de les glaceres de l’Antàrtida Oriental, una àrea d’uns 2.000 quilòmetres de costa i que conté gairebé el mateix gel que tota la capa de Groenlàndia.
Comparant les fotos antigues amb les actuals els investigadors han pogut determinar si les glaceres han patit un retrocés, han avançat, s’han engrossit o s’han aprimat. La sorpresa ha arribat quan els científics han pogut observar que la capa de gel s’ha mantingut estable i que, a més, ha crescut lleugerament en els darrers 85 anys. L’estudiant de doctorat i primer autor de l’estudi, Mads Domgaard, ha assenyalat que “és reconfortant observar una àrea de glaceres que s’ha mantingut estable durant gairebé un segle”.
Mostra signes de debilitament
Malgrat la notícia positiva, l’investigador explica que s’han detectat els primers signes de debilitament a la glacera, un fet que podria suposar la seva reducció en el futur. Domgaard assenyala que els resultats de l’estudi “indiquen un debilitament de les condicions del gel marí, cosa que fa que les llengües de gel flotants de les glaceres siguin més vulnerables i incapaces de créixer tant com es veu a les primeres imatges aèries de 1937”.
