Els pagesos del Baix Llobregat, que reben l’aigua del Canal de la Dreta del Llobregat (Sant Boi, el Prat i Sant Vicenç dels Horts), pateixen pel seu futur, el qual veuen amb “preocupació”. L’estat de preemergència al sistema Ter-Llobregat va obligar als pagesos, en plena collita de la carxofa, a rebre menys aigua de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) del Prat de Llobregat, Gavà i Viladecans, aquesta última barrejada amb l’aigua del mateix riu. El panorama canviarà quan s’entri en fase d’emergència aquest dijous, moment en el qual els pagesos hauran d’utilitzar l’aigua de l’EDAR de Sant Feliu de Llobregat.
Un futur encarit
Els pagesos observen l’horitzó preocupats, ja que l’aigua de l’EDAR de Sant Feliu presenta una alta salinitat que la fa no apta per a molts cultius. Però a aquest fet, s’uneix amb un altre, i és que “les llavors i els materials s’han encarit molt i no et pots arriscar a plantar melons, síndries o tomàquets i després no poder collir-los” explica Agustí Garcia, president de la Cooperativa Agrícola del Prat, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
El que més perilla són els cultius d’estiu com els melons, les síndries o els tomàquets, ja que s’han de plantar a partir del maig i “estan a l’aire” perquè en funció de l’aigua que tinguin arribat el moment es plantaran o no, explica Garcia. El president de la Cooperativa Agrícola del Prat de Llobregat, a més, explica que amb l’encariment dels materials i les màquines, si a més s’ha de contractar personal extra, optaran per no plantar davant d’un risc, el de no poder collir, que s’eleva per moments.
Garcia diu que els pagesos del Baix Llobregat eren uns “privilegiats”, ja que l’aigua que arribava pel Canal de la Dreta, era de prou qualitat per a assegurar la plantada d’hivern, però alerten que l’aigua que prové de l’EDAR de Sant Feliu no permetrà la viabilitat dels cultius, si no plou abans.
Grans inversions dels pagesos
Amb aquesta situació, Garcia explica que els pagesos de la zona s’han deixat grans quantitats de diners per adaptar els seus camps al reg per degoteig. De fet, es posa a ell mateix d’exemple, ja que ha demanat un crèdit de 120.000 euros per adaptar una finca de la seva propietat. Garcia alerta que pels pagesos que no disposin d’un pou a les seves finques o que no gaudeixin d’una capacitat econòmica prou forta per afrontar la inversió necessària, això significaria “l’estocada final”.
