Mònica Usart Rodríguez va néixer a Molins de Rei l’any 1984 i és llicenciada en Física i màster en Meteorologia. Ara, ha presentat el seu llibre, Fenòmens extrems: La crònica de quatre grans desastres naturals que ens han marcat, com són els incendis de l’Alt Empordà, el desbordament del Francolí, el temporal Glòria i l’erupció del volcà de la Palma, i n’ha parlat amb Món Planeta, sobre aquests quatre fenòmens, l’acció humana a la natura i el canvi climàtic, especialment ara que Catalunya pateix un greu episodi de sequera que no es recordava des de l’any 2008, quan el territori català es va haver d’enfrontar a la falta d’aigua i les altes temperatures arreu del país.
A Catalunya, Mònica Usart és coneguda per ser la meteoròloga, o ‘dona del temps’ de RAC1, ja que participa a El Món a RAC1 amb Jordi Basté i al Matina Codina!, de RAC 105. A més, Usart dirigeix el pòdcast de RAC+1 ‘Oxigen‘
Dels quatre episodis del llibre, tres han passat a Catalunya. Està preparat el país per suportar aquest tipus de fenòmens?
Preparats del tot no. Si no no ens hauria d’agafar desprevinguts, no passarien coses com el temporal Glòria que els embassaments van sobreeixir, no hi hauria morts. Si no passessin totes aquestes coses estaríem preparats. Però com tots aquests episodis han tingut afectacions, i algunes de greus, et diria que no, no estem preparats per a moltes coses. Que intentem fer-ho el millor possible i que de cada situació n’aprenem, sí, però que estem preparats per tot no.
Els anomenem fenòmens extrems, però un sector de la població diu “ha plogut sempre, això ha passat sempre”. Què diries a aquesta gent?
Que ha plogut sempre és veritat, però, aquests episodis que jo he agafat són episodis que quan tu mires el registre de pluja estan dins dels episodis que podríem considerar històrics. A l’estiu ens passa molt que molta gent diu “és estiu, és normal que faci calor”. I dius: d’acord, però en una sèrie de dades que porta aquí 100 anys mai havíem tingut una temperatura tan alta, això vol dir que tenim un rècord, que això no havia passat mai, deixa’m dir que és excepcional. Jo crec que la gent a vegades intenta negar coses perquè no sap en realitat el què està passant, o les dades, o allò que diem, però que hi ha fenòmens que són molt extrems, i que no els hem viscut mai, o els hem viscut comptades vegades i quan arriben ens fan mal, això marca l’excepcionalitat.
Quines eines tenim per combatre aquests episodis?
No podem combatre’ls, ens hem d’adaptar i millorar. Hem de millorar els pronòstics. Cada vegada que passa una situació com aquesta n’aprenem, introdueixes informació nova als models meteorològics i es va fent a cada episodi que passa. Com a ciutadans hem de saber actuar, no només pots escoltar la ràdio “plourà molt pot ser que es desbordin rius i rieres” i intentar creuar una riera. No només has de rebre informació correcta, sinó que has d’aprendre a actuar. Ens cal una mica més d’educació per afrontar aquestes situacions.
El dia de la presentació del llibre un dels testimonis més interessants va ser el del bomber dels incendis de l’Empordà, que ens va parlar de què hem de fer quan hi ha un incendi. A l’incendi de Portbou hi havia una filera de cotxes col·lapsats a la carretera, va començar el foc i va baixar per on estaven ells. Van sortir del cotxe i alguns van saltar el penya-segat, on dues persones van morir. El bomber va explicar que els cotxes no es van cremar, els cotxes no exploten, aguanten molt millor la temperatura del foc i et protegeixen del fum molt millor que sí que surts. La gent no ha de fugir dels cotxes, ha d’esperar dins. Aquest punt d’educació l’hem d’anar aprenent per protegir-nos.
Els meteoròlegs heu patit sempre la gramalleta de “no encerten mai”. Està reconeguda la professió?
Gens ni mica. La gent ha d’entendre que el meteoròleg no s’inventa el temps, consulta els mapes en els quals darrere hi ha un munt de feina feta per matemàtics i molta informació. Els models evolucionen, jo ho miro i ho trasllado, la gent no sap la seqüència i som camp de moltes crítiques. Al llarg de l’any, el percentatge d’encert et sortirà molt alt, i més en un territori molt petit com Catalunya.
Les crítiques són difícils de pair, moltes vegades es critica sense saber. Els models el gruix de la població no sap com van, però no tenen l’obligació de saber-ho. La gent ens diu que la caguem sempre, que som uns farsants, però el model meteorològic no menteix. Com més a prop està més afina els pronòstics, és l’evolució d’un model. Em sap greu quan es critica sense coneixement, a vegades amb faltes de respecte a xarxes socials per part de persones que s’amaguen darrere de perfils i es crea un xup-xup que no porto bé, em sap greu que la gent no ho entengui.
La sequera d’ara és pitjor que la del 2008?
Sí. Està durant més, els nivells dels embassaments estan per sota, portem molt més temps sense pluja i no hi ha previsió de pluja. Sí que és cert que hem arribat al mateix nivell del 2008 en més temps, ho has pogut allargar perquè tens les dessaladores, les plantes regeneradores, has fet que vingués més tard. Recordo que el 2008 vam tenir una primavera que va solucionar aquella sequera, i ara per ara en els mapes no tenim un pronòstic de pluges que ho solucioni, no veiem el final.
S’ha fet prou?
No. Hauríem de tenir més infraestructures. Es parla molt de la regeneració d’aigua, però ho hauríem d’haver fet abans. Si a tu això et dona prou aigua, ja no depens de la pluja, si tinguéssim aquesta infraestructura no hauríem de mirar el cel, podríem tenir pantans buits i l’aigua la tindríem perquè és un cicle tancat. Ara s’estan intentant fer totes aquestes coses, però el nivell dels embassaments no para de baixar.
Estem en una situació límit. Arriba l’estiu, que evapora més aigua, si no plou d’aquí a l’estiu… uf, a mi em sap greu la gent del Govern que s’ha trobat amb aquesta situació, realment no tenen un full de ruta perquè el full de ruta l’has de marcar tu i no ha passat mai.
Ens hem d’acostumar a que aquests episodis de sequera siguin així d’intensos?
De sequeres sempre n’hem tingut, però és cert que els estudis de canvi climàtic assenyalen que cada cop serà més freqüent que arribem a situacions de sequera com aquestes, que siguin més llargues, més dures, i amb menys espai entre elles, per tant, la recuperació d’una a l’altra serà més difícil. El clima mediterrani té sequeres i pluja torrencial, però aquests dos extrems s’allunyaran, i ens posaran més a prova: pluges torrencials més bèsties i sequeres més llargues i dures. S’han de pensar noves solucions per tenir aigua, amb els embassaments buits no anem enlloc.
Quins futurs perills pot patir el país?
La temperatura. És inevitable, i la temperatura nocturna també; que sempre parlem dels 45 graus, però quan tens nits que no baixes de 30 graus és molt perillós per la salut humana. No li donem prou importància al mar. Tenim una línia de tren al Maresme que passa a tocar de l’aigua i que amb la pujada del nivell del mar i els temporals pot entrar més endins, i ens hem de plantejar aquestes infraestructures.
Ens enfrontem a la falta de neu a les muntanyes. Aquest any és l’any de la foto del Pirineu sense neu. El paleoclimatòleg Mariano Barriendos diu que l’any 2100 a les pistes d’esquí hi haurà vinyes. En un futur ens haurem de plantejar moltes coses, des del turisme a l’adaptar-nos a un nou escenari, i molt ràpid. A més, el factor dels cultius. Anem cap a un lloc en el qual no podem mantenir els cultius que teníem si la tardor ja no és plujosa, no ens arriba l’aigua que necessitem i a l’hivern tenim temperatures de primavera, no pot sobreviure un cultiu que venia regit per aquest clima.
Dels desastres del llibre, quin és el que més “has gaudit”?
Sempre entre cometes, ja que en tots hi ha hagut desgràcies. Potser el Glòria, van ser molts dies, molt intensos i vam quedar satisfets de la feina ben feta. Tots els meteoròlegs vam treballar conjuntament i vam comunicar molt. Jo recordo aquells dies estar al costat del Jordi Basté en antena, i de normal entro, faig la crònica i me’n vaig, però en dies grossos em quedo amb l’ordinador allà. Van ser quatre dies molt intensos, que el vam veure venir, el vam cobrir prou bé, i el balanç pel que fa a cobertura comunicativa va ser bo.
Amb el Francolí tinc un mal regust, ja que no vam poder afinar on cauria i recordo que la gent se’n fotia perquè plovia i no feia mal, i va a la nit i es desborda el Francolí i passa el desastre. L’incendi de l’Empordà va ser la primera situació que em va fer vibrar de feina a la ràdio, i vam fer molt servei. Entrant a la ràdio agafes responsabilitat amb les persones que pateixen aquesta situació i fas un servei molt potent.
El desbordament del Francolí no queda tant “llampant” com els altres tres. Per què va ser tan perillós?
Va ser molt sobtat, de poca estona i es va veure venir amb poques hores d’antelació. Es va desbordar el Francolí com podria haver sigut qualsevol altre riu o riera de Catalunya. Hi havia un celler que el va arrancar sencer i que estava situat on hi havia un arc del pont antic. Va fer reflexionar sobre la urbanització i invasió de zones perilloses, va tenir un impacte molt bèstia en aquest aspecte, “un edifici sencer se l’ha endut el riu”, home clar, l’has posat enmig del riu.
L’ésser humà ha envaït la natura?
Sí, totalment. El volcà de La Palma és un exemple. La gent va construir en zones on no havia d’haver-hi construccions. A Alcanar també, a la desembocadura de la riera hi ha un càmping, cada temporal que passa ens fa revisar coses, però el cost econòmic és tan gran que ho acabes deixant i arriscant-te que passin coses. Creiem que estem per sobre fins que arribem al límit i després plorem, ens pensem que estem per sobre de la natura i no ho estarem mai.
Els incendis són més un desastre humà que natural?
Hi ha una combinació de les dues coses. A Catalunya no ens en cuidem, tenim molta massa forestal i poca situació de mosaic, si a això li sumes molta falta d’aigua tot això és natural. Per altra banda, hi ha la gent que provoca els incendis. La mà de l’home és la que ho pot descontrolar. Els bombers tenen unes estratègies molt marcades i sempre saben com actuar, què prioritzar i què salvar. Va tot lligat, una part de natura, i una part dels humans.
Incendis n’hi pot haver sempre, la millor idea és adequar el nostre territori perquè això no passi. Hem d’estar preparats per tot, i tota la feina que es faci durant la temporada que no és la d’incendi serà beneficiós. De fet, diuen que l’incendi de sisena generació, el més bèstia que pot arribar aquí, encara no l’hem viscut, no sé si aquest any, amb la situació tan extrema es pot disparar aquesta situació.
Què va provocar el Glòria i perquè va causar tants danys?
El va provocar una pertorbació que no era mediterrània, va arribar des de l’Atlàntic i ens va arribar amb molta força. Va destacar per la seva llargada, la persistència, extensió i la quantitat de fenòmens. Va ser la combinació perfecta. Vas tenir quatre o cinc dies de temporal, que són molts a Catalunya, amb vent, temporal de mar, pluja i neu molt intensos i que va afectar tot Catalunya. Si mires registres podràs trobar algun temporal semblant, però no és habitual. Si ara passés, sense morts, ho agrairíem. Tots aquests litres són els que necessitem per omplir embassaments i revertir l’emergència que tenim ara.
Un volcà és impredictible?
El volcà de la Palma m’ha servit molt per explicar la diferència entre un pronòstic del temps i un d’erupció. El temps, hem d’agrair que el podem pronosticar, els volcans no. Molts vulcanòlegs no sabien si hi hauria erupció, el magma es podia estar movent per erupcionar o ressituant-se, un cop va entrar en erupció no sabien si serien dos dies o dos mesos, la predicció d’un volcà és mínima comparada amb la de la meteorologia. És com els terratrèmols, un terratrèmol bèstia no t’avisa. Les eines per pronosticar un volcà o un terratrèmol no existeixen, potser no podem arribar a aquest nivell de pronòstic.
Han après les administracions?
Ens costa molt aprendre. Quan passa alguna cosa així actuem en el moment per solucionar allò que ens ha impactat més, però no ens preparem per al pròxim episodi. Seríem capaços de tornar a construir allà on hi havia el celler.
