Un nou estudi assenyala directament contra la població rica del planeta Terra. Concretament, els investigadors assenyalen que el 10% més ric de la població mundial és responsable de dos terços de l’escalfament global observat des del 1990. Els investigadors han analitzat la contribució dels grups poblacionals que generen més emissions dins de les societats. La dada mostra que l’1% més ric del món va contribuir 26 vegades més que la mitjana mundial als augments dels extrems de calor mensuals (1 cada 100 anys) a escala mundial i 17 vegades més a les sequeres a l’Amazònia. De fet, l’estudi indica que zones zom la mateixa Amazònia, el Sud-est Asiàtic i el sud d’Àfrica són els principals perjudicats per aquest fenomen a la vegada que són els que històricament han contribuït menys a les emissions globals.
Sarah Schöngart, exalumne del Programa d’Estiu de Joves Científics (YSSP) del 2024, actualment associada a l’ETH de Zuric i autora principal de l’estudi, assenyala que la seva recerca “demostra que els impactes climàtics extrems no són només el resultat d’emissions globals abstractes, sinó que els podem vincular directament amb el nostre estil de vida i les nostres decisions d’inversió, que estan vinculades a la riquesa”. “Descobrim que els emissors adinerats tenen un paper important en l’impuls dels extrems climàtics, cosa que dona suport fermament a les polítiques climàtiques orientades a la reducció de les seves emissions“, sentencia Schöngart.
Dades per canviar el món
Els investigadors han creat un nou marc de modelatge en el qual es combinen les dades econòmiques i les simulacions climàtiques, amb aquest marc van poder rastrejar les emissions que els grups poblacionals generen i avaluar com aquestes emissions contribueixen a generar fenòmens climàtics extrems. Les dades mostren que només el 10% més ric de les dues superpotències mundials -EUA i la Xina- provoquen que augmentin de dues a tres vegades els extrems de calor a les regions vulnerables. Les dades són demolidores i segons el coautor Carl-Friedrich Schleussner, qui dirigeix el Grup de Recerca Integrada sobre Impactes Climàtics de l’IIASA, “si tots haguéssim emès com el 50% més pobre de la població mundial, el món hauria experimentat un escalfament addicional mínim des del 1990”. Precisament aquesta diferència entre sectors economics és la que causa els problemes i segons Schleussner “abordar aquest desequilibri és crucial per a una acció climàtica justa i eficaç”.
Davant aquestes dades els investigadors assenyalen que s’han de trobar mesures polítiques que puguin revertir la situació i, en altres casos, fer que els rics que contaminen paguin en funció de la seva contaminació. A més, asseguren que s’ha de reequilibrar la responsabilitat de l’acció climàtica d’acord amb les contribucions reals a les emissions, un fet que suposaria arribar a un punt en el qual es pot frenar l’escalfament global i poder reestructurar socialment el món fent-lo més just.
