El futur de Catalunya es veurà afectat pel canvi climàtic. Una tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, elaborada per Xavier Balagué i dirigida pel catedràtic emèrit Javier Martín Vide i el professor Joan Albert López Bustins, del Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Història de la UB assenyala que el futur de Catalunya també canviarà en les necessitats de climatització dels catalans, i el canvi serà substancial, ja que en tots els escenaris que ha ‘dibuixat’ l’estudi s’indica que les necessitats de refrigeració (GAR, graus-dia de refrigeració, l’índex que mesura la demanda d’energia per refrigerar els espais durant l’any) augmentaran significativament al llarg del segle, mentre que les de calefacció (GAC, graus-dia de calefacció) disminuiran, cosa que és el mateix: El futur de Catalunya davant del canvi climàtic és de més refrigeració i menys calefacció.
El treball fa una anàlisi de les necessitats que té actualment Catalunya i en fa una estimació futura d’aquestes utilitzant la variable graus-dia com a indicador clau. D’aquesta forma s’han pogut convertir les temperatures diàries en dades energètiques concretes que, gràcies a un model estadístic de regressió múltiple combinat amb interpolació espacial, per regionalitzar les necessitats pel que fa a la climatització. En l’estudi, a més, s’han combinat les dades de les estacions meteorològiques del Meteocat amb els models climàtics globals per poder dibuixar el futur de la demanada energètica fins al 2100 i variables com l’altitud, la latitud, el pendent i la distància respecte del mar han jugat un paper clau.
Més refrigeració i menys calefactors
Els resultats de l’estudi mostren que d’aquí al 2100 la demanda de refrigeració augmentarà de forma clara, mentre que la demanda de calefacció disminuiria al llarg del segle. En els escenaris més pessimistes (SSP5 8.5) dibuixats per les trajectòries d’emissions –shared socioeconomic pathways (SSP)- indica que a la zona del litoral català i les Terres de Ponent la demanda de refrigeració podria arribar-se a triplicar abans del 2100. Per altra banda, en aquest mateix escenari, el Pirineu seguiria sent la zona de Catalunya amb una major demanda de calefacció, tot i que aquesta també acabaria disminuint.
L’autor assenyala que aquest canvi en la demanda de climatització també impactaria en les polítiques públiques i assegura que “el nostre territori s’escalfa de manera desigual. Saber on i com es transforma el clima és essencial per preparar-nos i adaptar-nos de manera eficaç”. El catedràtic emèrit de Geografia i director de la tesi, Javier Martín-Vide, assenyala que el canvi climàtic a Catalunya se centrarà sobretot en l’augment de les temperatures i, per tant, un augment de la calor. “L’excés de calor és el principal extrem meteorològic al qual ens enfrontarem a Catalunya en les dècades vinents, particularment greu pel seu efecte negatiu en la salut de la gent gran que viu en condicions de pobresa energètica, sense aire condicionat”, sentencia l’expert i director de la tesi.
Crida a les administracions perquè adaptin Catalunya a la situació
Un dels aspectes en els quals posa més èmfasi la tesi doctoral és en què Catalunya hauria d’incorporar les projeccions climàtiques realitzades a la planificació energètica i urbana per poder mitigar els efectes del canvi climàtic. La inclusió d’aquestes projeccions a la planificació de la Generalitat i les administracions corresponents permetria poder fer una correcta rehabilitació energètica dels edificis i poder adaptar-los a les noves circumstàncies que el canvi climàtic pot presentar per a la societat catalana. A més, l’autor demana que s’integrin els criteris climàtics a la normativa d’edificació, cosa que permeti que la construcció de nous habitatges o la reforma d’aquests es faci adequadament per contrarestar l’impacte del canvi climàtic.
