Milers de tones d’antibiòtics. Això és el que acaba en els sistemes fluvials de tot el món segons un nou estudi de la Universitat McGill. Concretament, els investigadors xifren en 8.500 tones d’antibiòtics -prop d’un terç del consum anual d’aquests medicaments- la quantitat que acaba en els rius del planeta; i alerten que fins i tot aquests residus acaben als sistemes fluvials després de passar pels sistemes de depuració. Heloisa Ehalt Macedo, investigadora postdoctoral en geografia a McGill i autora principal de l’estudi, explica que “si bé les quantitats de residus d’antibiòtics individuals es tradueixen en concentracions molt petites a la majoria dels rius, cosa que en dificulta la detecció, l’exposició ambiental crònica i acumulativa a aquestes substàncies encara pot representar un risc per a la salut humana i els ecosistemes aquàtics”.
Per poder comprovar els residus dels antibiòtics a les aigües fluvials els investigadors van utilitzar un model global en el qual hi havia prop de 900 ubicacions fluvials d’arreu del món. En l’estudi exposen que una de les zones més sensibles a aquests residus és el sud-est asiàtic on el consum d’amoxicil·lina és extens i és el que té més possibilitats d’estar present en nivells de risc per al seu consum i l’escàs tractament d’aigües residuals dels països.
Sense alarmisme ni analitzar els antibiòtics de grans sectors
Malgrat que s’alerta d’aquesta contaminació als rius, els investigadors asseguren que no és una posició contra els antibiòtics. Bernhard Lehner, professor d’hidrologia global al Departament de Geografia de McGill i coautor de l’estudi, assenyala que el seu estudi no busca “advertir sobre l’ús d’antibiòtics -necessitem antibiòtics per a tractaments de salut global-, però els nostres resultats indiquen que hi podria haver efectes no desitjats als ambients aquàtics i resistència als antibiòtics, cosa que exigeix estratègies de mitigació i gestió per evitar o reduir les seves implicacions”.
Un dels altres aspectes destacats de la investigació és la falta d’anàlisi dels residus generats per part dels grans sectors com poden ser la ramaderia o les grans fàbriques farmacèutiques. De fet, Jim Nicell, professor d’enginyeria ambiental a McGill i coautor de l’estudi, explica que el seu estudi només analitza el consum humà el qual assegura que és “un problema crític” i que probablement les dades serien més grans i greus “per fonts veterinàries o industrials de compostos relacionats”. Nicell, a més, demana “programes de monitoratge per detectar la contaminació de les vies fluvials per antibiòtics o altres productes químics”.
