En 15 anys -entre l’any 2000 i el 2015- la superfície del món que s’utilitza per a l’agricultura de regadiu va augmentar un 11%, de 297 milions d’hectàrees a 330 milions. Però alerta, segons els investigadors de la Universitat de Delaware la meitat és insostenible. Piyush Mehta, estudiant de doctorat de la Facultat de Terra, Oceà i Medi Ambient de la Universitat de Delaware assenyala que “aproximadament el 50% de l’expansió del reg que es va produir va ser insostenible, cosa que significa que va tenir lloc en àrees que ja estaven experimentant algun tipus d’estrès hídric”.
A on s’ha expandit el reg?
La majoria de l’expansió s’ha produït a la Xina i l’Índia, països que han promocionat les àrees de reg i la seva expansió. De fet, a l’índia, junt amb el Pakistan, va experimentar una expansió més insostenible, segons assenyala l’estudi, i és que el 86% i el 87% de la seva expansió s’ha fet en zones que es trobaven patint un estrès hídric.
A l’est de la Xina també van patir aquest tipus d’expansió insostenible, i també al centre dels Estats Units, sobretot les que són properes a l’aqüífer Ogallala.
Aquesta és la part on s’ha produït una expansió insostenible (en perspectiva als recursos hídrics dels quals disposen), però hi ha zones que si han tingut una expansió sostenible del reg, com poden ser al Brasil, Indonèsia, Perú, Itàlia i França.
Però com es determina si és un reg sostenible o insostenible?
Els investigadors observen l’aigua de la qual disposen aquestes àrees, sigui ja la de pluja, de fonts superficials o de les subterrànies. També es té en compte que es pot tenir el mateix volum de reg en dues zones, però que una sigui sostenible i l’altre no, és a dir que es depèn de la quantitat d’aigua disponible, la relativa demanda d’aigua envers la qual està disponible.
Mehta explica que els resultats assenyalen com es van produir aquests canvis en el reg i que “aquestes troballes proporcionen una comprensió crítica d’on han estat les tendències del reg en una trajectòria sostenible i també ressalten les regions on es necessiten intervencions per a abordar aquestes pràctiques insostenibles”. La investigadora també explica que “amb aquest conjunt de dades, es pot buscar en l’àmbit regional o país per país. Ara que tenim aquesta informació que ens diu on s’està irrigant de manera sostenible i on s’està irrigant de manera insostenible, els formuladors de polítiques poden usar aquesta informació per a identificar els llocs on poden regar de manera sostenible en el futur pròxim”.
