Una nova investigació en la qual ha participat la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona mostra que l’exposició prolongada dels microplàstics sobre les gorgònies pot provocar una afectació extremadament greu sobre la slaut de les gorgonies mediterrànies, ja que aquesta exposició pot alterar processos fisiologics com pot ser la respiració. L’alteració cap a les gorgonies no es veu a simple vista ja que l’impacte dels microplàstics no mostren danys visibles en els teixits i les cèl·lules. Odei Garcia-Garin, primer autor de l’estudi i membre de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG i de l’IRBi, destaca que “qualsevol alteració en el seu funcionament fisiològic podria tenir conseqüències per a moltes altres espècies associades” i que les troballes de l’estudi tenen gran valor, ja que “comprendre com responen les espècies formadores d’hàbitat a la contaminació per plàstics serà essencial per avaluar l’impacte ecològic que causa la presència de microplàstics a escala global”.
Els autors de l’estudi destaquen que el gran impacte de l’exposició als mocrplàstics s’agreuja si aquests es veu combinada amb altres factors ambientals que puguin posar pressió sobre els organismes marins com pot ser l’escalfament de l’oceà, les destruccions d’hàbitats o l’acumulació de plàstics al mar.

Condicions reals
Per avaluar com era la resposta de les gorgònies els investigadors les van exposar a productes com el polietilè tereftalat (PET), el poliestirè (PS) i el polipropilè (PP), els plàstics més comuns a l’oceà i ho feien a la Facultat de Biologia de la UB on se simulaven les concentracions reals al Mediterrani. Els autors de l’estudi alerten que l’exposició prolongada a aquests contaminants no deixava marca ni danys visibles en els teiits de les gorgònies, però sí que alterava processos clau com respirar, un efecte relacionat amb una reducció de l’activitat metabolica. A més, els investigadors alerten que l’anàlisi microscòpica dels teixits “no va revelar danys estructurals ni alteracions histològiques en les colònies estudiades arran de la ingesta de microplàstics”, un fet que podria indicar que les gorgònies són capaces d’eliminar les particules que ingereixen evitant així la seva acumulació.
Els investigadors, malgrat aquests primers estudis i els resultats demanen aprofundir en la investigació, ja que “serà precís impulsar nous estudis per avaluar si aquests costos energètics poden comprometre la resiliència i el paper ecològic de les gorgònies mediterrànies en futurs escenaris climàtics”.
