L’Agència Espacial Europea (ESA) ha publicat dues fotografies que demostren els efectes del desglaç al Parc Nacional Laguna San Rafael (Xile). La primera de les imatges correspon a l’any 1987 i la més nova és del 2024, dues imatges que en comparació mostren un “dramàtic retrocés” de les dues glaceres més grans del parc, Sant Rafael i Sant Quintí. Des de l’ESA assenyalen que aquest desglaç s’ha vist “impulsat per l’escalfament global” i, malgrat aquest desglaç, segueix sent la segona massa de gel contínua més gran de les regions polars.
Tant Sant Rafael com Sant Quintí ha perdut gran part de la massa de gel i, de fet, la glacera de San Rafael és una de les glaceres que presenta un major despreniment del món. Concretament, els despreniments es produeixen cap a l’oest, en direcció a l’oceà Pacífic i desemboquen a la llacuna de Sant Rafael, una llacuna que es va formar i que s’alimenta graciés al procés de desglaç.
De fet, en les imatges proporcionades per l’ESA es veu l’anomenada “llet glacial”, el sediment fi en suspensió que genera aquest desglça gràcies l’abrasió produïda pel moviment de les glaceres sobre la roca subjacent.
Un problema global
L’impacte del desglaç és un problema global. La pèrdua de masses de gel genera un impacte dràstic en els ecosistemes propis i també a escala global. Un dels efectes més clars provocat per aquest augment de les temperatures és que el gel es desglaça i acaba convertit en aigua, un fet que causa que aquesta acabi desembocant a l’oceà i augmenti el nivell del mar, una de les amenaces més grans per als ecosistemes i als habitants de la Terra, especialment en aquelles zones costaneres. Per això des de l’ESA destaquen que observar i fer un monitoratge precís de com canvien les glaceres pot permetre idear mesures de contenció i mitigació del seu impacte.
