Un nou estudi publicat aquest dijous a la revista científica Science i que ha comptat amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) alerta que les sequeres llargues i extremes tenen un impacte directe en l’ecosistema. Concretament, l’estudi assenyala que els episodis de sequeres fa que la capacitat que tenen les pastures i els matollars d’absorbir i emmagatzemar el carboni s’ensorri.
Els investigadors han analitzat les dades de 74 ecosistemes de pastures i matollars de sis continents amb característiques climàtiques diferents. El grup de recerca ha edificat estructures de manipulació de pluja que reduïen la quantitat de precipitació a xifres concretes -seguint les indicacions científiques- i han constatat que, tal com assenyala la investigació feta per la Universitat Estatal de Colorado, un període de sequera extrema de quatre anys fa que es dupliqui la pèrdua mitjana de productivitat vegetal -la taxa a la qual les plantes obtenen nova matèria orgànica- en comparació amb les zones a les quals es va sotmetre a una sequera moderada. Els resultats de l’estudi mostren que els ecosistemes sotmesos a una sequera extrema perdrien aquesta productivitat i això faria que la capacitat dels matollars i les pastures per absorbir diòxid de carboni de l’atmosfera i d’emmagatzemar-lo en la seva biomassa i el sòl s’ensorrés i provoqués greus greuges per l’ecosistema. De fet, els investigadors assenyalen que activitats econòmiques com la ramaderia i l’agricultura es veurien seriosament amenaçades, ja que els animals utilitzen les pastures per alimentar-se i els matollars i pastures actuen com a barreres naturals contra l’erosió i són reservoris de biodiversitat.
Els investigadors alerten que les sequeres més nocives són aquelles que durant diversos anys impliquen una falta de pluja i són extremadament intenses. Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i coautor de l’estudi, alerta que aquests episodis de sequeres extremes i continuades eren “històricament rars, ocorrien una vegada cada cent anys” però que els efectes del canvi climàtic han provocat que augmenti la seva freqüència i durada.
Les zones sensibles del planeta
Els investigadors, a més, han pogut constatar que hi ha diverses zones del planeta com són el Mediterrani, el sud-oest dels Estats Units, l’Àfrica austral i l’Àsia central que són especialment sensibles als efectes d’aquesta pèrdua de la capacitat d’absorbir i emmagatzemar el carboni. Aquest tipus de regions àrides o semiàrides com el Mediterrani on es pateixen episodis de sequera recurrents poden interrompre l’aparició de noves plantes o reduir dràsticament la seva fecunditat i deixar exposats els ecosistemes.
Per altra banda, destaquen que les zones més humides del planeta presenten millors resultats, ja que hi ha una major resistència als efectes de la sequera perquè hi ha més reserves d’aigua i humitat, i una major diversitat. Els investigadors, però, alerten que tot i que aquestes zones, com el nord d’Europa, tenen uns millors resultats no estan segurs del tot, ja que si les sequeres extremes acceleren molt la seva freqüència aquests territoris també es veurien exposats als seus efectes i podrien patir una caiguda de la productivitat que podria arribar al 160%.
