Un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center–Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) mostra que l’economia té un impacte directe en com pateix la població la contaminació. Els resultats de l’estudi van poder demostrar que les regions amb un producte interior brut (PIB) per càpita més elevat, taxes de pobresa més baixes i major esperança de vida, principalment al nord i l’oest d’Europa, presentaven un risc de mortalitat més baix associat a la contaminació de l’aire.
En canvi, però, aquelles regions més pobres -especialment situades al sud i a l’est d’Europa- tenien uns riscos més alts arribant, en alguns casos, a duplicar les xifres respecte dels països rics. Els resultats de l’estudi, publicat a la revista Nature Medicine mostren que les regions amb nivells més alts de pobresa i menor adopció d’energies renovables són les que presenten el risc més alt de mortalitat associat a la contaminació de l’aire.
A través de l’anàlisi de la base de dades de mortalitat diària del projecte EARLY-ADAPT i l’estimació a través de models d’aprenentatge dels nivells diaris de contaminants atmosfèrics com són les partícules fines (PM2.5), PM10, diòxid de nitrogen (NO2) i el màxim diari d’ozó en vuit hores (O3), a més d’indicadors socioeconòmics regionals i dades sobre el consum d’energia renovable, una combinació que ha permès als investigadors poder determinar els riscos que representa la contaminació de l’aire i la relació que té amb l’economia de la regió.
Ser més pobre implica una vulnerabilitat més gran
Els autors de l’estudi destaquen que no és només els nivells de contaminació de l’aire sinó que la vulnerabilitat de la població també incrementa els riscos. Destaca, però, sobretot el canvi entre els equipaments, sistemes de salut i mesures que poden prendre els governs regionals van en funció dels recursos. Zhaoyue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi, assenyala que “no es tracta només que les regions més pobres estiguin més contaminades. Les regions més riques solen tenir sistemes de salut més ben equipats, programes de salut pública més complets i més consciència social sobre els efectes de la contaminació de l’aire, així com més capacitat per implementar polítiques ambientals”. “Quantificar els riscos de mortalitat atribuïbles a la contaminació de l’aire a cada regió i període pot ajudar a identificar amb més precisió les poblacions més vulnerables”, afegeix.
Les renovables, un factor a tenir molt en compte
Els investigadors, a més, assenyalen que la transició ecològica també té una gran importància en com afecta la mortalitat i la contaminació de l’aire. El desplegament de renovables implica que es redueixin els nivells de contaminació i, per tant, disminueixi la vulnerabilitat de la població. Els autors de l’estudi destaquen que les anàlisis mostren que l’auge de les renovables està associat a una reducció de la contaminació de l’aire del 15% per a PM2.5, del 54% per a PM10 i del 20% per a NO2, xifres les quals estan vinculades a una reducció de la mortalitat per contaminació de l’aire del 12% per a PM2.5, del 52% per a PM10 i del 20% per a NO2.
Un impuls de les renovables que no ha arribat a tot arreu per igual. Segons Joan Ballester Claramunt, investigador principal del projecte EARLY-ADAPT i autor sènior de l’estudi, “els països de l’oest d’Europa generalment han tendit a invertir més recursos en energia renovable, infraestructura verda i controls d’emissions més estrictes. Els països de l’est d’Europa, en canvi, sovint han depès més del finançament extern i es mantenen en una etapa inicial d’integració de l’energia renovable i mesures de control de la contaminació”.
