Un nou estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) alerta que l‘Antàrtida es troba en seriós perill, ja que en els darrers 30 anys han perdut prop de 12.000 km de gel, 12 800 km² de gel encallat concretament, una xifra que suposa una grandària com la meitat de Bèlgica. Els investigadors de l’Agència Espacial Europea (ESA) assenyalen que el retrocés mitjà del gel antàrtic és de 442 quilòmetres quadrats a l’any.
Els autors de l’estudi han utilitzat les dades obtingudes de les observacions satel·litàries de radar per poder fer un mapa dels canvis que s’havien produït a les línies de terra al voltant del continent antàrtic des de 1992 fins a 2025. Uns mapes que van poder mostrar que “línies de terra eren estables al llarg de més del 77% de la costa de l’Antàrtida, incloses les principals plataformes de gel com Ross, Filchner-Ronne i Amery”, però que hi havia retrocessos significatius en regions vulnerables com l’Antàrtida Occidental, parts de l’Antàrtida Oriental i la península Antàrtica. De fet, a l’Antàrtida Occidental és on es va registrar un retrocés més elevat de gel, ja que es va detectar zones on s’havien perdut fins a 42 km de massa gelada.
Per què retrocedeix més en una zona que en altres?
Els investigadors van descobrir que el retrocés del gel està relacionat, en gran part, als corrents oceànics càlids -també coneguts com a aigües profundes circumpolars-. On va haver-hi una pèrdua més gran de gel va ser en les zones on aquests corrents arribaven fins als llits glacials profunds a través de canals submarins.
“Aquest estudi estableix les bases per a la nostra comprensió de la dinàmica de les línies de terra. Proporciona un sòlid registre de referència que permet a la comunitat científica provar prediccions i millorar els models de les capes de gel, la qual cosa informa directament sobre els escenaris d’augment del nivell de la mar i les seves implicacions per a la societat. L’observació contínua de la Terra continua sent essencial per a refinar les projeccions i monitorar com l’Antàrtida respon a l’escalfament global”, assenyala Nuno Miranda, director de la missió Sentinel-1 de l’ESA.
