El darrer Balanç de Salut Planetària 2025 elaborat pel Laboratori de Ciències de Límits Planetaris de l’Institut de Potsdam per a la Recerca de l’Impacte Climàtic (PIK) alerta que la Terra està sota amenaça, ja que s’han superat 7 dels 9 límits crítics del planeta. Concretament, els investigadors destaquen que s’han superat els límits pel que fa al Canvi climàtic, Integritat de la biosfera, Canvi del sistema terrestre, Ús d’aigua dolça, Fluxos biogeoquímics, Entitats noves i Acidificació dels oceans, unes dades que posen en alerta la comunitat científica que destaca que tots aquests indicadors estan mostrant signes de deterioració. “Més de tres quartes parts dels sistemes de suport de la Terra no es troben en la zona segura. La humanitat està sobrepassant els límits d’un espai operatiu segur, la qual cosa augmenta el risc de desestabilitzar el planeta”, alerta Johan Rockström, director del PIK.
El Balanç de Salut Planetària 2025 indica que aquest 2025 la situació de la Terra ha empitjorat, ja que respecte el 2024 l’indicador que avalua l’acidificació dels oceans ha empitjorat -un fet que atribueixen a la crema de combustibles fòssils i agreujat per la desforestació i el canvi d’ús del sòl- i els oceans cada vegada perden força en la seva actuació com a estabilitzadors de la Terra.
Què implica l’acidificació dels oceans?
Aquest darrer indicador que s’ha superat ha encès totes les alarmes dins la comunitat científica. Cal destacar que l’acidificació dels oceans té impactes directes en els ecosistemes i espècies com els corals d’aigües fredes, els esculls de coral tropicals i la vida marina de l’Àrtic estan començant a patir els efectes d’aquest fenomen. Les dades mostren que des de l’inici de l’era industrial el pH superficial de l’oceà ha disminuït al voltant del 0,1% un fet que representa un augment de l’acidesa d’entre el 30% i el 40%. Espècies com els pteròpodes comencen a escenificar problemes en les seves petxines per culpa d’aquesta acidesa.
Els oceans s’estan acidificant, els nivells d’oxigen estan disminuint i les onades de calor marines estan augmentant, tres factors que posen una gran pressió sobre els ecosistemes i tenen repercussions globals cap a “la seguretat alimentària, l’estabilitat climàtica global i el benestar humà”, tal com destaca Levke Caesar, codirector del Laboratori Científic de Límits Planetaris i un dels autors principals de l’informe.
La doctora Sylvia Earle, oceanògrafa i Guardiana Planetària alerta que aquest procés d’acidificació és una amenaça global perquè “l’oceà és el sistema vital del nostre planeta. Sense mars sanes, no hi ha planeta sa. Durant milers de milions d’anys, l’oceà ha estat el gran estabilitzador de la Terra: genera oxigen, modela el clima i sustenta la diversitat de la vida. Avui dia, l’acidificació és una llum vermella d’advertiment en el tauler d’instruments de l’estabilitat de la Terra. Si la ignorem, correm el risc d’esfondrar els fonaments mateixos del nostre món viu. Protegim l’oceà i ens protegirem a nosaltres mateixos”.
Els límits planetaris
Els científics del PIK han determinat que els límits planetaris són aquells processos interconnectats que sustenten la vida i que han de mantenir-se dins de límits segurs per a mantenir a la humanitat fora de perill. Concretament, es monitoren límits com si fossin els signes vitals del planeta. Boris Sakschewski, codirector del Laboratori Científic de Límits Planetaris i coautor principal de l’informe, afegeix que “les interconnexions entre els límits planetaris mostren com un planeta sota pressió, tant a nivell local com global, pot afectar a tots, a tot arreu. Garantir el benestar humà, el desenvolupament econòmic i l’estabilitat de les societats requereix un enfocament holístic on la col·laboració per a trobar solucions en tots els sectors sigui prioritària”.
“Estem presenciant una deterioració generalitzada de la salut del nostre planeta. Però això no és inevitable. La disminució de la contaminació per aerosols i la recuperació de la capa d’ozó demostren que és possible revertir el rumb del desenvolupament global. Fins i tot si el diagnòstic és descoratjador, la cura continua oberta. El fracàs no és inevitable; el fracàs és una elecció. Una elecció que deu i pot evitar-se”, sentencia el director del PIK, Johan Rockström.
