Els fenòmens climàtics extrems no només tenen una afectació directa per als humans i les infraestructures, sinó que l’ecosistema del país es veu greument amenaçat per culpa d’aquest tipus de fenòmens. El darrer estudi publicat al portal científic Nord Society Oikos i que ha comptat amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) alerta que els ocells del Mediterrani veuen la seva supervivència extremadament compromesa per la sequera i les pluges torrencials, dos fenòmens climàtics extrems que són l’amenaça climàtica més gran per aquests animals.
Segons assenyalen els autors de l’estudi la sequera fa que molts ocells experimentin dificultats d’hidratació per la falta d’accés als recursos hídrics i, a més, aquesta manca d’aigua també fa que es redueixi el nombre d’insectes que formen part de la seva base alimentària, una combinació d’afectacions que posen en risc la supervivència d’aquests ocells. Pel que fa a les pluges torrencials, l’impacte d’aquestes precipitacions provoca que els nius acabin destruïts i que molts exemplars acabin greument ferits. “Amb aquest estudi hem demostrat una relació clara entre l’escassetat d’aigua al sud d’Europa amb la davallada del nombre d’individus d’ocells. A més, també detectem una altra amenaça, en aquest cas comuna per totes les regions d’Europa: les precipitacions extremes”, explica Sergi Herrando, investigador del CREAF i president de l’European Bird Census Council. De fet, els investigadors alerten que l’impacte d’aquestes precipitacions torrencials no només són una gran amenaça per a les poblacions d’ocells del Mediterrani, sinó que l’afectació també és molt palpable a la resta d’Europa.
En canvi, els autors de l’estudi han pogut demostrar que l’augment de les temperatures pel canvi climàtic està afavorint aquells ocells que viuen, sense migrar, al nord d’Europa mentre que els migradors de llarga distància es veuen greument afectats perquè quan fan la migració cap al nord es troben una dessincronització del cicle vital de plantes i insectes; un fet que suposa que quan arriben a fer la migració no disposen de l’aliment habitual.
20 anys de dades
Durant l’estudi els investigadors van fer una anàlisi de l’evolució de les poblacions d’ocells en tres grans regions climàtiques d’Europa com són la mediterrània, continental i boreal. Les dades de l’estudi van des del 2002 i el 2022 a Catalunya, la República Txeca i Suècia i estudiant la dinàmica poblacional de fins a 141 espècies d’ocells diferents. Les dades obtingudes es van creuar amb les dades anuals de temperatura, disponibilitat d’aigua i els episodis de pluja intensa.
Amb aquesta combinació es va poder observar el gran impacte dels fenòmens climàtics extrems al Mediterrani i els investigadors aposten per restaurar la xarxa de petites basses i punts d’aigua o crear-ne de noves per poder pal·liar els efectes dels fenòmens climàtics. “Les basses, a més, poden ser molt beneficioses per a altres espècies d’animals, com ara els amfibis”, afegeix Herrando.
