Un nou estudi del Basque Centre for Climate Change (BC3) elaborat per investigadors d’OceanCare assenyala que la regió mediterrània podria afrontar greus problemes l’any 2035, ja que preveuen que s’esgoti el pressupost de carboni -el límit superior de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) que es poden emetre sense superar una temperatura mitjana global específica- de la regió d’aquí a 10 anys. L’estudi ha analitzat l’assignació del pressupost de carboni restant (RCB, per les seves sigles en anglès) i les trajectòries d’emissió dels 21 països signataris del Conveni de Barcelona i destaquen que els països mediterranis haurien de reduir les emissions prop d’un 6% entre el 2030 i el 2050 per evitar una crisi climàtica i l’incompliment dels Acords de París.
Carlos Bravo, especialista en polítiques oceàniques d’OceanCare, alerta que “la ciència ofereix una perspectiva aterridora per a la zona del Mediterrani a conseqüència del canvi climàtic. Lamentablement, malgrat les aclaparadores proves sobre l’impacte desproporcionat del canvi climàtic al Mediterrani, la majoria dels Estats de la regió no estan prenent la iniciativa en els esforços de descarbonització”.
Els investigadors asseguren que per evitar consumir el pressupost de carboni, incomplir els Acords de París i desencadenar una crisi climàtica “els països han d’accelerar la reducció d’emissions a partir de 2030” i “les emissions han de reduir-se un 6% anual de mitjana entre 2030 i 2050”. De fet, alerten que “diversos països ja han superat la seva quota justa i haurien de detenir les emissions en 2031”. “Els retards en l’adopció de mesures faran que la mitigació sigui molt més abrupta i costosa”, sentencien els autors de l’estudi.
Un risc real
Un dels aspectes que destaquen els investigadors és que la falta de polítiques per frenar les emissions pot tenir un impacte directe en la salut dels ecosistemes i dels humans. De fet, posen d’exemple l’estat de salut del mar Mediterrani el qual en els darrers 40 anys ha augmentat la temperatura superficial del mar en 1,5°, un fet que representa una gran amenaça per a l’estabilitat climàtica i el benestar de la regió, ja que pot representar pèrdues en la biodiversitat i servir de combustible per a futures tempestes i DANA, ja que hi ha més vapor d’aigua, més condensació i més aigua a l’atmosfera.
“Mantenir el Mediterrani per sota d’1,5 °C és una missió impossible; aquesta oportunitat ja ha passat. Però l’objectiu de descarbonització per a mantenir-se dins del límit de 2 °C continua sent possible i és una obligació en virtut de l’Acord de París. Els països mediterranis han de ser coherents amb l’acord aconseguit en la COP28 de la CMNUCC i començar la transició per a abandonar els combustibles fòssils de manera justa, ordenada i equitativa, marcant el començament de la fi de l’era dels combustibles fòssils”, assenyala Carlos Bravo.
