L’iceberg A23a, el més gran del món (4.000 quilòmetres quadrats), segueix amb la seva trajectòria amb destinació cap a l’Oceà Austral, avançant direcció nord deixant enrere el mar de Weddel. Els investigadors del British Antartic Survey han utilitzat imatges via satèl·lit, el Sentinel-3, per rastrejar la trajectòria de l’A23a. L’iceberg, i el seu moviment, s’ha mostrat al costat de petjades d’altres grans icebergs com els A68 i l’A76a.
Andrew Fleming, cap de cartografia i del Sistema d’Informació Geogràfica del British Antártida Survey, explica que cal seguir la trajectòria d’aquest iceberg, ja que “segueix un camí molt similar i ens interessarà veure si també queda atrapat en el mateix lloc que els icebergs anteriors, que giren en cercles durant diverses setmanes abans de seguir endavant”.
Un grup d’investigadors va agafar mostres de l’iceberg
Científics a bord del RRS Sir David Attenborough van passar al costat del mega iceberg com a part del creuer BIOPOLE. L’expedició va tenir gran importància, ja que no era el seu propòsit inicial, però donades les circumstàncies van poder agafar mostres de l’iceberg, un fet que Laura Taylor, biogeoquímica que treballa en el creuer BIOPOLE destaca: “Sabem que aquests icebergs gegants poden proporcionar nutrients a les aigües per les quals passen, creant ecosistemes pròspers en àrees que d’una altra manera serien menys productives. El que no sabem és quina diferència poden suposar en aquest procés determinats icebergs, la seva escala i els seus orígens”.
De fet, Taylor assenyala que aquestes mostres “haurien d’ajudar-nos a determinar quina vida podria formar-se al voltant d’A23a i com aquest iceberg i altres similars impacten el carboni en l’oceà i el seu equilibri amb l’atmosfera”.
Protagonista atemporal
L’A23a va començar a despertar interès l’any 1986, quan es va desprendre de la barrera de gel Filchner-Ronne, a l’Antàrtida. Aquest iceberg va acabar encallant al mar de Weddel – fet pel qual va esfondrar la base Drújnaia 1-. L’any 202, però va tornar a moure’s, i l’any 2023 va augmentar la seva intensitat i posant direcció cap a l’Oceà Antàrtic. La trajectòria de l’A23a va fer que s’estimés que l’iceberg es podria dirigir cap al ‘carreró dels icebergs’, el nom que se li atribueix a la zona d’influència del corrent del Labrador, a la costa est del Canadà i nord-est dels Estats Units.
