Creure que els recursos del planeta són infinits és un dels actes vanitosos de l’espècie humana. En un context de sequera, i molt greu, a Catalunya, un estudi mostra que el planeta va arribar al límit per l’esgotament de l’aigua dolça a mitjans del segle XX. Cal destacar que és la primera vegada que s’avalua un canvi en el cicle global de l’aigua en una escala de temps tan llarga amb una br de referència que és adequada.
Les troballes d’aquest estudi assenyalen que l’impacte de l’ésser humà (construcció de preses, reg a gran escala o l’escalfament climàtic) ha fet que s’hagin alterat els recursos hídrics d’aigua dolça fent que perilli la seva capacitat per a regular processos ecològics i climàtics que acaben sent vitals.
Un estudi internacional
Aquest equip de recerca internacional va calcular el cabal mensual i la humitat del sòl en un espai de 50×50 quilòmetres. Va utilitzar dades dels models hidrològics que combinen tots els principals impactes humans en el cicle de l’aigua. El punt de partida de l’estudi va ser l’època preindustrial (1661-1860) i després ho van comparar amb l’època industrial (1861-2005).
En l’anàlisi de les dades els investigadors han trobat que hi ha un augment en la freqüència de condicions excepcionalment seques o humides, és a dir, les desviacions en el cabal i la humitat del sòl. Aquestes desviacions seques i humides en àrees substancialment majors que durant el període preindustrial s’han produït des de principis del segle XX. Això significa que la superfície terrestre mundial que experimenta desviacions gairebé s’ha duplicat en comparació a l’època preindustrial.
Segons explica Vili Virkki, investigador doctoral de la Universitat d’Aalto i un dels autors principals de l’estudi, “descobrim que les condicions excepcionals són ara molt més freqüents i esteses que abans, el que demostra clarament com les accions humanes han canviat l’estat del cicle global de l’aigua dolça”. Les condicions seques dels caudals i la humitat del sòl van ser més freqüents en moltes regions tropicals i subtropicals i a les regions boreals i temperades va haver-hi un augment de les condicions humides.
