El canvi climàtic afecta i d’allò més. En les darreres tres dècades s’han fos 28.707 quilòmetres quadrats de la capa de gel i les glaceres de Groenlàndia segons una anàlisi dels registres satel·litaris històrics. Aquest gel que s’ha perdut representa aproximadament l’1,6% de la coberta de gel i glaceres de Groenlàndia, però alerta! S’ha perdut el gel, però ara hi ha vegetació, hi ha roques àrides, aiguamolls i arbustos.
Els científics de la Universitat de Leeds han seguit els canvis que ha patit Groenlàndia des de 1980 fins al 2010, i assenyalen que les temperatures més càlides de l’aire provoquen un retrocés del gel que acaba impactant a la superfície terrestre, les emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’estabilitat del paisatge. És a dir, el permagel està sent “degradat”.
Un escalfament doble
Des de 1970 aquesta regió s’està escalfant el doble de la taxa mitjana mundial i entre 2007 i 2012 les temperatures van ser tres graus més càlides que la mitjana de 1979 al 2000 i els investigadors alerten que és probable que en el futur es produeixin temperatures més extremes. Jonathan Carrivick, científic terrestre de la Facultat de Medi Ambient de Leeds i un dels autors de l’estudi, assenyala que “les temperatures més càlides estan relacionades amb els canvis en la cobertura terrestre que estem veient a Groenlàndia”.
Segons explica Carrivick han analitzat “imatges satel·litàries d’alta resolució” i han “pogut produir un registre detallat dels canvis en la cobertura del sòl que s’estan produint“. Les dades assenyalen que en tres dècades la terra amb vegetació va augmentar en 87.475 quilòmetres quadrats.
Més conseqüències
El desgel causa altres problemes, el mateix Carrivick ho explica: “Hem vist signes que la pèrdua de gel està desencadenant altres reaccions que resultaran en una major pèrdua de gel i un major ‘envelliment’ de Groenlàndia”. Carrivick assenyala que “l’aigua alliberada pel gel fos mou sediments i llims, i això eventualment forma aiguamolls i pantans”.
