La Generalitat, a través de Forestal Catalana -l’empresa pública de la Generalitat que s’encarrega de la regeneració dels boscs públics i privat del territori- està participant en diverses iniciatives que busquen que els pins pinyers desenvolupin resistència al paràsit caparreta tortuga (Toumeyella parvicornis) i que els freixes facin el mateix amb el xalara (Hymenoscyphus fraxineus), un fong que infecta els arbres, els asseca i acaba causant la seva mort.
Un estudi italià, l’aliat dels pins pinyers
Forestal Catalana està participant en un assaig que lideren des de la Universitat de Tucsia. Els investigadors italians busquen que els pins pinyers siguin més resistents contra el paràsit caparreta tortuga (Toumeyella parvicornis), un paràsit invasor de l’Amèrica del Nord i que, gràcies al canvi climàtic s’està estenent arreu del món. Un paràsit que ja ha provocat milers de morts de pins a tota Europa, sobretot a Roma, on el pi compta amb una forta presència i és un dels símbols d’identitat de la capital italiana. Des del departament d’Acció Climàtica creuen que l’arribada d’aquesta plaga a Catalunya és tan sols qüestió de temps, i per això han aportat a la investigació diversos pinyons procedents d’arbres del litoral de país.
La lluita del freixe
En un dels centres que Forestal Catalana té a Catalunya, concretament a Sant Feliu de Buixalleu, s’està buscant la manera de fer que els freixes desenvolupin una resistència contra el xalara (Hymenoscyphus fraxineus), un fong que infecta els arbres, els asseca i mata; i que està comportant greus conseqüències per als exemplars de freixe a Europa, especialment al centre del continent. El cap d’àrea de Recursos Genètics Forestals de l’empresa pública, Miquel Segarra, en declaracions recollides per l’ACN, destaca que l’amenaça no és llunyana, ja que s’han detectat de diversos casos a l’Estat espanyol i també a la frontera amb França. Segarra assenyala que ja fa vuit anys que s’investiga com fer que els freixes siguin resistents a aquesta plaga i explica que comencen a haver-hi “resultats esperançadors”; tot i que reconeix que encara queden anys de feina.
