Un nou estudi, elaborat per membres del Centre de Recerca Climàtica Woodwell, la Universitat d’Oslo, la Universitat de Montana, l’Institut de Recerca de Sistemes Ambientals (Esri) i la Universitat de Lleida, ha elaborat un mapa en el qual es revelen els punts crítics de l’escalfament global. Per elaborar aquest mapa i aquesta investigació els científics van utilitzar més de 30 anys dades geoespacials i registres de temperatura per poder fer una avaluació clara sobre els indicadors de vulnerabilitat dels ecosistemes. Aquests indicadors els va agrupar en tres categories diferents com són temperatura, humitat i vegetació.
L’estudi mostra que en els darrers 40 anys l’escalfament ha fet saltar totes les alarmes, sobretot, a la zona de l’Àrtic; concretament en zones concretes de Sibèria, nord del Canadà i Alaska. Aquestes conclusions suposen un perill, no només pel que fa a l’escalfament dels oceans sinó que també afecten un actiu fonamental de l’equilibri ambiental com és el permagel, la capa del subsol del planeta que es troba congelada i que funciona com un dipòsit de carboni congelat, emmagatzemant enormes quantitats de matèria orgànica. El seu desglaç suposaria una amenaça per la quantitat de bacteris i virus antics que es podrien alliberar.
La doctora Jennifer Watts, directora del programa de l’Àrtic a Woodwell Climate i autora principal de l’estudi, assenyala que “detectar punts crítics a escala local i regional ens ajuda no només a construir una imatge més precisa de com l’escalfament de l’Àrtic afecta els ecosistemes, sinó també a identificar llocs on realment necessitem concentrar els esforços de monitoratge i els recursos de gestió futurs”.
Un escalfament i desglaç preocupant a l’àrtic
L’estudi mostra que entre 1997 i el 2020 l’escalfament més gran es va produir a la tundra siberiana de l’extrem oriental i a tota Sibèria central. Els investigadors assenyalen que gairebé el 99% de la regió de la tundra eurasiàtica va experimentar un escalfament significatiu i va haver-hi un augment de les aigües superficials i les inundacions a l’Amèrica del Nord; un fet que podria suposar que el permagel s’està començant a fondre. “Les regions àrtiques i boreals estan formades per ecosistemes diversos, i aquest estudi revela algunes de les formes complexes en què estan responent a l’escalfament climàtic”, explica la doctora Sue Natali, directora del projecte Permafrost Pathways a Woodwell Climate i coautora de l’estudi.
Aquests canvis que van poder detectar els investigadors a la regió forestal boreal de Sibèria haurien d’actuar com una advertència sobre el fenomen d’escalfament global que travessa el planeta i les possibles afectacions que pot suposar el desglaç del permagel i l’augment de l’escalfament global en zones que eren fredes i exercien de regulador climàtic. Jennifer Watts demana “treballar com a comunitat global per protegir aquests importants i vulnerables ecosistemes boreals, alhora que controlem les emissions de combustibles fòssils”.
