L’amenaça de l’emergència climàtica és cada cop més material. Segons les dades del programa europeu Copernicus, l’abans conegut per Brussel·les com a projecte de Vigilància Mundial del Medi Ambient i la Seguretat, ha confirmat aquest dimarts que el passat mes de març va ser el més calorós de la història. El mesurador comunitari situa la temperatura mitjana del planeta durant el tercer mes de l’any en els 14,41 graus centígrads, 0,1 graus per sobre del 2016, anterior rècord històric. Es tracta d’un increment de 0,73 graus si es compara amb la mitjana de les tres dècades passades, entre el 1991 i el 2020, d’uns 13,41 graus en conjunt. Amb aquesta evidència, s’acumulen ja 10 mesos de màxims històrics en el període estudiat, i nou consecutius batent totes les mesures. Queda a prop, doncs, l’any més intens d’escalada de temperatures mai registrat pels organismes globals. Estrictament en territori europeu, val a dir, el 2014 va ser encara més calorós -marginalment- que enguany, amb un mes de març 0,02 graus per sobre de la temperatura detallada aquest dimarts.
La temperatura global dels darrers 12 mesos és també substancialment suprior a la mitjana anterior a la pandèmia, amb una escalada de 0,7 graus centígrads. Des del mateix projecte Copernicus deixen una comparativa amb les darreres dècades del segle XIX, abans d’una penetració completa de la indústria. El salt en el darrer segle i escaig ha estat, segons les estimacions de Brussel·les, proper als dos graus: entre el 1850 i el 1900 la mitjana de la temperatura planetària se situava en els 12,46 graus centígrads. Les dades registrades pel programa evidencien, a ulls de la subdirectora Samantha Burgess, la necessitat “d’anar més enllà” en la reducció d’emissions per limitar els efectes perniciosos de la crisi climàtica.
Alerta per la temperatura del mar
Més enllà de l’escalada de la temperatura terrestre, el març també va deixar xifres rècords a les mesures de la superfície marina. Segons Copernicus, els mars del planeta van deixar un registre mitjà de 21,07 graus, el màxim en aquest mes i un augment lleuger si es compara amb el febrer, de 0,1 graus centígrads. Un escalfament marí descontrolat és un dels principals causants de les perilloses alces del nivell oceànic previstes per les autoritats científiques, amb especial amenaça sobre països costaners i aquells a altituds més baixes. Per altra banda, i malgrat la situació que pateix Catalunya, el programa climàtic europeu celebra el que considera el “retorn de la pluja”, amb un març marcadament més humit que a anys anteriors a l’Europa occidental. Una conjuntura que no han pogut celebrar a les parts orientals i septentrionals del continent, amb un mes “més sec que la mitjana” als països escandinaus -amb Noruega com a principal víctima- i a les regions europees de Rússia.
