Un estudi realitzat per científics de la Universitat de Washington State, publicat a la revista Nature Communications, ha alertat que els óssos polars podrien no adaptar-se a estius més llargs, ja que més temps a terra ferma implicaria que aquests animals tinguin més risc de morir de fam. Durant un temps es va especular que aquests animals compartissin l’adaptabilitat dels seus parents, els óssos bruns, que van provar diferents estratègies per a mantenir les reserves d’energia, inclòs el descans, la recol·lecció d’escombraries i la cerca d’aliment.
Els investigadors, però, posen aigua al vi i assenyalen que “els óssos polars no són óssos bruns amb bates blanques. Són molt, molt diferents”. Els óssos polars mascles adults són uns animals que poden arribar a mesurar 3,3 metres de llarg i pesar més de 600 quilos. És a dir, són molt més grans i pesats que els óssos bruns, que arriben als 2,70 metres i els 360 quilos.
Necessiten més energia per accedir als recursos
Els investigadors van posar collarets amb càmeres de vídeo i GPS per rastrejar els óssos durant l’estiu a la part occidental de la Badia de Hudson, a Manitoba, Canadà, una zona on l’escalfament climàtic, probablement, està afectant els óssos a un ritme més ràpid que altres regions àrtiques. El propòsit dels investigadors era veure que menjaven i feien els caçadors mentre la presa predilecta dels óssos, les foques, estaven lluny del seu abast.
Durant l’estudi, van poder comprovar que molts d’aquests animals es tomben per conservar l’energia, consumint calories a nivells semblants als de la hibernació, mentre que d’altres cercaven, de forma activa, l’aliment i es nodrien dels cadàvers d’ocells, Caribús, baies, algues marines i pastures. La realitat, però, posa de manifest que l’energia consumida per trobar aquests aliments terrestres va fer que els óssos gastessin més energia que la que aportaven aquests recursos.
La població d’óssos polars ha disminuït a la zona en els darrers 30 anys
En aquesta zona de l’àrtic, la població d’óssos polars ha disminuït fins a un 30% des de l’any 1987, i l’estudi assenyala que aquests animals estan en un seriós perill de morir de fam, ja que el període sense gel segueix creixent, un fet que obliga els óssos polars a arribar a terra abans i reduir el període en el qual acumulen la major part de l’energia que necessiten per a sobreviure.
