El context actual de sequera i la necessitat d’estalviar aigua estan sent un dels cavalls de batalla del Govern de la Generalitat de Catalunya, que ja ha activat l‘emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat i s’està començant a aplicar les primeres restriccions per sequera. Un dels sectors més afectats per aquestes restriccions és el dels centres esportius, que s’han vist obligats a triar entre mantenir plenes les piscines o oferir dutxes als seus usuaris.
Les restriccions han colpejat un sector que recorda que ja va patir molt durant la pandèmia de la Covid-19, i les patronals i els gerents de gimnasos comencen a observar amb resignació com els afecta la sequera que està patint Catalunya.
Eli Forés, d’Ecologistes en Acció, explica que el problema de Catalunya no és si els gimnasos, els particulars o qui sigui gasta més aigua, de fet va més enllà i assegura que el problema del territori català no és “la manca d’aigua, és un problema de gestió, i ara hem d’anar a correcuita per solucionar la situació”. De fet, assenyala que s’estan adoptant “solucions estrambòtiques perquè hem arribat al límit i ara hem d’improvisar”.
De què serveix tancar les dutxes dels centres esportius?
Des del Govern asseguren que és una mesura destinada a estalviar aigua, mentre que des dels gimnasos apunten a la inversa, que això provocarà més despesa d’aigua, ja que els centres esportius són instal·lacions ja adequades per a l’estalvi d’aigua –per exemple, les aixetes i dutxes deixen de rajar al cap d’uns segons i s’han de tornar a prémer expressament perquè torni a sortir aigua– i els domicilis particulars, no. Enric González, director tècnic d’instal·lacions dels gimnasos ‘Duin’, gestors del CEM Cotxeres de Borbó, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies va destacar que “no és una mesura adequada, n’hi ha de més eficients”.
Des de l’Associació d’Empreses de Catalunya d’Activitat Física i Fitness (Adecaff) han fet un informe que pretén desmentir el mite del consum excessiu per part dels centres esportius, en el qual asseguren que la prohibició de les dutxes dels centres “no evita el consum d’aigua”, ja que argumenten que la població es dutxarà igualment, sigui a casa o al gimnàs. En una conversa amb Món Planeta, Iolanda Latorre, gerent de l’ADECAFF, explica que “no hi ha un estalvi, hi ha un desplaçament del consum”, ja que en comptes de dutxar-se al gimnàs, l’usuari es dutxarà a casa seva.
Algunes instal·lacions esportives de Barcelona, com ara el Centre Esportiu Municipal l’Espanya Industrial, a Sants, han optat per mantenir les piscines, mentre que les dutxes i les aixetes del pavelló on es practica bàsquet i futbol sala, entre altres esports, estan tancades.
Des dels gimnasos defensen que gasten menys aigua que un particular
El factor clau que des dels centres esportius argumenten per assegurar que als gimnasos s’estalvia més aigua que a les cases és el fet que són instal·lacions que ja estan preparades, sigui amb aixetes autoregulades, sistemes de reutilització d’aigua o reguladors de pressió de l’aigua de les dutxes. De fet, Iolanda Latorre ho explica en una conversa amb Món Planeta: “Un gimnàs amb piscina gasta, per usuari, comptant-hi la neteja i la instal·lació al complet, 60 litres de mitjana per dia i persona”, diu la gerent de l’Adecaff, a la vegada que assegura que “és més eficient” que els particulars. “No som un sector de grans consumidors d’aigua”, afegeix.
La patronal de gimnasos va destacar, en un comunicat que va enviar el passat 31 de gener, que “el Govern pot posar límit a l’aigua que podem utilitzar, però no està legitimitat per interferir en l’organització de les empreses i a dir-nos com hem de prestar els nostres serveis i quins serveis no podem prestar”, ja que això pot atemptar directament contra la llibertat d’empresa.
La sequera, el repte de Catalunya
En un context en el qual el territori català no es trobava des de l’any 2008, l’actual sequera està fent estralls i cal entendre que Catalunya no és igual arreu, i que la quantitat de població que necessita aigua a Barcelona és molt més gran que a Tarragona, per exemple, un fet que s’esclareix molt amb la diferència de les reserves d’aigua als embassaments que hi ha a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre amb les que hi ha al Sistema Ter-Llobregat. Una diferència poblacional accentuada per la presència del turisme a la capital de Catalunya, segons han assegurat diversos experts a aquest diari.
