La Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA) que ha assolat el País Valencià podria deixar de ser un fenomen aïllat. Investigadors del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) alerten que l’escalfament del mar Mediterrani, sumat a altres factors, estaria afavorint l’aparició de més danes. De fet, alguns estudis apunten que les precipitacions extremes associades a aquest fenomen podrien augmentar fins a un 61% al nord-est d’Espanya i fins a un 88% al litoral Mediterrani en els pròxims anys si el mar continua amb temperatures molt altes fins als mesos de novembre i desembre.
Així ho han assenyalat diferents científics que han participat aquest dijous en una conferència impulsada pel Science Media Centre España i recollida per l’ACN. L’investigador del CSIC Juan Ballesteros ha reconegut que és “complex” atribuir directament al canvi climàtic l’excepcionalitat dels darrers fenòmens, però que sí que hi ha evidències físiques que apunten en aquesta línia, com és el cas de l’escalfament de la temperatura del mar, que ajuda a augmentar la humitat a l’atmosfera.
En aquest sentit, sobre per què s’han produït dues danes tan seguides al Mediterrani, Ballesteros assegura que per cada grau d’augment de temperatura del mar hi ha un 7% més de probabilitats d’humitat en l’ambient, un escenari crucial per a la formació d’aquest fenomen. “Si tenim el mar Mediterrani fins a novembre o desembre càlid, sí que es poden donar els ingredients que puguin fer que les danes passin de manera més freqüent”, ha asseverat, indicant que el fet que hi hagi una dana tan important o intensa com la de València no impedeix que hi pugui haver una altra tot seguit si es tornen a donar les condicions idònies.
Mesures mediambientals per un “problema de seguretat nacional”
En la mateixa línia que Ballesteros, el científic titular a l’Institut de Llengua, Literatura i Antropologia del CSIC Emilio Santiago considera que fets com els ocorreguts al País Valencià fan que cada cop sigui més necessari entendre el canvi climàtic “com a problema de seguretat nacional”, impulsant mesures per reduir emissions, però també per adaptar-se a la nova realitat on es poden produir amb més probabilitat esdeveniments com les danes.
Pel que fa a les mesures que s’haurien de prendre, tant Santiago com Ballesteros defensen que eliminar les edificacions en zones inundables és força complicat i a la vegada molt costós. Així doncs, proposen alternatives com la millora de les conques, donar més espai als rius perquè puguin desbordar-se sense provocar afectacions greus i qüestions socials com desenvolupar una cultura de l’emergència i tenir institucions fortes i preparades per aquestes situacions.
