Un nou estudi publicat a la revista científica ‘Nature’ assenyala directament les empreses de combustibles fòssils i ciment com les causants de l’augment dràstic de la intensitat i la freqüència de les onades de calor. L’estudi, elaborat pels investigadors climàtics de l’ETH Zurich vincula les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels principals productors de combustibles fòssils i ciment com un dels factors més importants pel que fa a la intensitat i freqüència d’aquests fenòmens climàtics.
Els investigadors assenyalen que el canvi climàtic provocat per l’home “va augmentar la probabilitat i intensitat de més de 200 onades de calor globals entre el 2000 i el 2023”. En l’estudi, però, s’assenyala que els grans causants d’aquest fet són les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades als 180 productors més grans de combustibles fòssils i ciment del planeta. “El canvi climàtic ha fet que cadascuna d’aquestes ones de calor sigui més probable i més intensa, i la situació ha empitjorat amb el temps”, diu l’autor principal Yann Quilcaille, un postdoctorat Investigador del grup de recerca liderat per la professora de l’ETH Zurich, Sonia Seneviratne.
L’equip de recerca va analitzar un total de 213 onades de calor entre el 2000 i el 2023 i destaquen que l’impacte del canvi climàtic va causar que les onades de calor fossin 20 vegades més probables entre 2000 i 2009, i fins a 200 vegades més probable entre 2010 i 2019, en comparació amb el període entre 1850 i 1900.
Les grans empreses no són les úniques assenyalades
Els investigadors assenyalen que els càlculs elaborats destaquen que les emissions de gasos d’efecte hivernacle de les principals empreses han contribuït significativament al canvi climàtic i, en conseqüència, a una major freqüència i intensitat de les onades de calor. Quilcaille assegura que “al voltant de la meitat del canvi en la temperatura mitjana global de la superfície el 2023 es pot explicar per les emissions de les majors de carboni” i destaca que 14 de les 180 ‘majors’ han generat una contribució al canvi climàtic igual al de les altres 166 ‘majors’. Entre aquestes grans empreses hi ha les cinc ‘majors’ dels combustibles fòssils que més contribueixen al canvi climàtic es troben en territoris de l’antiga Unió Soviètica, seguits de la República Popular de la Xina (on destaca la producció de carbó) i les companyies de petroli Saudi Aramco, Gazprom i ExxonMobil.
Quilcaille destaca que “mentre que els 14 majors de carboni han contribuït més a l’aparició d’ones de calor, les contribucions més petites també tenen un paper significatiu” i posa èmfasi en el gran impacte d’aquests gegants empresarials, ja que assegura que fins i tot el productor de carbó rus, Elgaugol emet grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle que podrien acabar causant 16 onades de calor segons els càlculs; mentre que les grans empreses podrien causar-ne més de 50 cadascuna.
Sense fer efectiva la transició energètica
Un dels altres aspectes que destaca Quilcaille és que les onades de calors i les emissions constants de gasos d’efecte hivernacle per una manca de transició energètica. L’investigador els hi posa una responsabilitat gegant donada la petjada de carboni que deixen i critica que “aquestes empreses i corporacions també han perseguit principalment els seus interessos econòmics, tot i que han sabut des de la dècada de 1980 que la combustió de combustibles fòssils conduirà a l’escalfament global”.
Els investigadors critiquen que les empreses s’hagin dedicat a protegir els seus interessos i no fer passes endavant cap a la transició energètica. “Tot i que cada un de nosaltres, sigui com a individus, països o empreses, contribueix al canvi climàtic, alguns actors tenen responsabilitats addicionals”, sentència Quilcaille.
