La natura s’adapta a les situacions a les quals s’ha d’enfrontar. Un d’aquests exemples són els coralls, que fins ara havien mostrat senyals de desgast i mortalitat ara sembla que han capgirat la truita i, segons relata un estudi publicat a Science Advances, alguns corals semblen ser capaços d’adaptar-se i continuar generant les seves estructures esquelètiques dures i pètries.
Cal recordar que els coralls són una de les joies del planeta pel seu impacte ambiental i per la seva majestuositat. Els coralls són la base de la biodiversitat oceànica i una part fonamental dels ecosistemes oceànics, motiu pel qual les troballes d’aquest estudi poden representar un punt d’inflexió en la seva supervivència al nou clima. Jessica Hankins, primera autora de l’article i estudiant de doctorat del Departament de Ciències Geològiques de la Universitat de Colorado, destaca que van descobrir que “els corals van aconseguir regular el mecanisme que utilitzen per a construir i mantenir els seus esquelets malgrat l’augment de l’acidesa de l’oceà”. Hankins qualifica aquesta adaptabilitat sorprenent com “un senyal inesperat i esperançador”.
Els investigadors han pogut descobrir que els coralls formen els seus esquelets absorbint ions de l’aigua de mar en un espai entre l’esquelet existent i el teixit tou que el cobreix. Precisament aquest flux és la clau, ja que el coral en regula la composició química per a crear les condicions ideals que permetin que els ions de calci i carbonat es combinin i formin carbonat de calci, el material amb el qual els esquelets de corall s’acaben formant.
Sobrevivint a l’acidesa dels oceans
L’acidesa dels oceans està descrita com un dels límits planetaris sobre l”estat de salut’ del planeta. En els coralls, l’acidesa afecta directament a la supervivència dels coralls. De fet, la investigació de Hankins -que va analitzar dues peces d’esquelet de corall, una de gairebé 200 anys i una de 115 anys, de la Gran Barrera de Corall i del Mar del Corall, situat a la costa nord-est d’Austràlia amb espectroscòpia Raman- va poder constatar que els dos coralls analitzats tenien la capacitat de regular la seva química interna de fluids per mantenir el creixement del seu esquelet davant d’un augment, constant, de l’acidesa oceànica a causa de l’acidificació oceànica. Els investigadors destaquen que “els coralls semblaven ser capaços de mantenir la producció de carbonat de calci fins i tot quan la química de l’aigua de mar circumdant creixia menys hospitalària”.
“Podria ser que els processos que utilitzen els coralls per modificar i regular el seu fluid calcificador són més complexos del que hem pogut trobar anteriorment”, destaca Hankins que a la vegada demana calma, ja que “calen més estudis per determinar si diferents espècies, o si la mateixa espècie en un lloc diferent, tenen respostes similars”. “Els corals proporcionen el marc físic del qual depenen els ecosistemes dels esculls. Si constantment creixen esquelets més febles i menys densos, podria desencadenar un efecte dòmino que condueix a un col·lapse ecològic més ampli”, sentencia la investigadora.
