Els miradors són punts elevats des d’on es pot gaudir de vistes privilegiades. Al Pirineu n’hi ha molts de naturals, però també cada cop més d’artificials, amb panells informatius que indiquen els elements patrimonials que s’hi poden observar i de tipologies cada cop més variades, de balcons de cel a simples bancs per seure. A tocar de l’N-260, a Montferrer i Castellbò, per exemple, s’està acabant de construir el Mirador de la Creu de Guils, amb unes vistes espectaculars de l’Alt Urgell. És una plataforma d’uns 15m de llargada, en voladís, suportada per uns pilars cilíndrics. Casetes de fusta i miradors de 360º, astronòmics o d’aus són alguns altres exemples que podem trobar al nostre país.
Camina Pirineus
Del mirador de Guils de Cantó, la responsable de Medi Ambient del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Cristina Barbens, creu que tindrà una “gran afluència de públic”. En aquest sentit, ha dit que actuacions com aquesta seran una icona del projecte Camina Pirineus perquè són un element ecoturístic que “sobresurt” del típic mirador. De fet, per les seves característiques, se l’ha batejat com a “balcó de cel”.
Un altre mirador panoràmic d’aquesta categoria és el del Pla de les Forques des del mes de maig. En aquest punt s’han instal·lat dos plafons, una pèrgola i un banc, des d’on es pot veure el Cadí i la plana de la Seu d’Urgell, entre d’altres. També n’hi ha un altre a l’ermita de Sant Antoni, a Alàs i Cerc, i se n’està construint un tercer al coll de Bóixols. Un dels objectius de Camina Pirineus és assenyalar punts d’interès de la comarca seguint un model unificat, i per això s’han fet tasques d’instal·lació i restauració a disset miradors. Un dels que s’ha enllestit fa poc és a la carretera d’Estamariu, on s’ha col·locat una barana de fusta, un plafó i un banc.
Barbens explica que aquesta “posada en escena” del paisatge es fa conjuntament amb la recuperació de camins i rutes de senderisme. Pel que fa als punts de contemplació, l’objectiu ha estat dotar-los de més seguretat i fer-los més atractius. Amb tot plegat s’aconsegueix convertir-los en punt de dinamització turística en un moment on, arran de la pandèmia, les comarques del Pirineu noten un increment de visitants.
Miradors al Parc Natural de l’Alt Pirineu
Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha explicat que estan posant en valor els miradors per l’observació astronòmica. A l’itinerari que porta fins a aquests punts elevats i amb bona observació del cel hi instal·laran visualitzadors reflectants perquè amb un frontal, a la nit, s’hi pugui accedir fàcilment. Garriga ha insistit que cada cop més es busca instal·lar miradors en punts amb un fort component històric, patrimonial o social. Ha posat d’exemple el darrer que s’ha fet: el del Botanal, a Alins, el punt des d’on surten els fallaires la nit de Sant Joan, de davant del poble.
El darrer punt d’observació que ha plantejat el Parc és al port del Cantó, per l’observació del cel. Comptarà amb un plafó astronòmic que, posant l’hora i el dia, t’indica les constel·lacions que es poden veure. El Parc Natural compta amb la iniciativa ‘Explora el Parc’, un passaport que es pot anar segellant a miradors del Parc fins a completar els proposats i obtenir un premi.
Niu de l’Àliga
Des del refugi del Niu de l’Àliga, a 2.537m, es poden veure cims emblemàtics com el del Pedraforca o alguns de la serralada del Cadí. A l’interior d’aquestes instal·lacions hi ha un plafó informatiu, però la idea és anar més enllà i habilitar un mirador de 360º en un turó que hi ha gairebé al costat del refugi. El projecte té un cost d’uns 12.000€ i es durà a terme des del Parc Natural del Cadí-Moixeró amb la col·laboració de l’estació de La Molina. Segons el director del Parc, Jordi Garcia, es volen construir unes petites escales i una barana de fusta per facilitar l’accés amb seguretat i instal·lar fotografies panoràmiques a la part superior per assenyalar el que s’hi veu. D’aquesta manera, els visitants podran conèixer millor les muntanyes de la comarca del Ripollès i de la Catalunya del Nord que s’observen des d’aquest punt.
