MonPlaneta
El desglaç fa aparèixer una nova illa a Alaska

El desglaç és una de les conseqüències més destacades del canvi climàtic i l’escalfament global. La pujada constant de les temperatures està fonent, a poc a poc, les glaceres d’arreu del món com és el cas d’Alaska, on les glaceres del sud-est estan retrocedint a nivells alarmants; però a més, l’aigua generada per aquest desglaç està alterant el paisatge, fent que creixin llacs o que apareguin noves illes. A la glacera Alsek, a la plana costanera del sud-est d’Alaska aquest fenomen està fent que aquesta glacera hagi passat d’envoltar la muntanya Prow Knob a generar una nova illa en aquesta part del món. El desglaç de la glacera Alsek ha fet que s’alimentin les aigües del llac homònim i que aquesta petita muntanya s’hagi vist envoltada de les aigües del llac Alsek. En imatges per satèl·lit publicades pel NASA Earth Observatory s’ha enregistrat com la glacera ha anat perdent massa que, en canvi, ha anat guanyant el llac entre 1984 i 2025.

Els investigadors assenyalen que des de 1984 la pèrdua del gel ha fet que el llac Alsek hagi passat de mesurar 45 a 75 quilòmetres quadrats, un augment preocupant i que ha canviat el paisatge d’Alaska.

L'evolució del llac Alsek promoguda pel desglaç | NASA Earth Observatory
L’evolució del llac Alsek promoguda pel desglaç | NASA Earth Observatory

Com ha canviat el paisatge a Alaska

Els membres del Nasa Earth Observatory assenyalen que l’any 1984, tal com es recull en les observacions fetes per Mauri Pelto, glacióleg del Nichols College, la glacera es trobava a uns 5 quilòmetres a l’oest de Prow Knob. No va ser fins a 199 que el retrocés de les glaceres d’Alsek i Grand Plateau va causar el primer gran increment del llac Alsek i des de llavors el retrocés no ha fet més que augmentar i el 2025 el retrocés va ser prou gran per a separar el gel de Prow Knob i acabar transformant la muntanya en una illa entre el 13 de juliol i el 6 d’agost.

Els investigadors destaquen que des de 1984 els dos braços de la glacera Alsek han acabat retrocedint més de 5 quilòmetres, una tendència que cada vegada anirà a més, ja que des que la glacera no està connectada amb la muntanya el seu gel és més inestable i, per tant, més propens a patir despreniments.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa