El passat mes de desembre el vaixell mercant Toconao va perdre sis contenidors davant les costes de Portugal. A dins es transportaven més de 20 tones de pèl·lets de plàstic que van acabar a les aigües de Portugal i es van anar estenent fins a arribar a Galícia i Astúries. La crisi dels pèl·lets (i la minsa resposta de la Xunta de Galícia) va posar el focus sobre la presència i el perill d’aquests microplàstics per als ecosistemes. La realitat que es va viure a Galícia -just abans de la campanya de les eleccions gallegues- va fer que a Catalunya també es despertessin les veus que alertaven del mateix problema i que fossin escoltades.
A Vila-seca, Tarragona, el problema dels pèl·lets s’ha anat cronificant i l’any 2018 es va presentar la primera denuncia contra l’abocament d’aquests microplàstics. I ara sembla que ha canviat alguna cosa. Good Karma Project va ser una de les dues entitats pioneres a portar als jutjats aquests abocaments i Jordi Oliva, un dels membres d’aquesta plataforma ecologista, posa èmfasi en el canvi que s’ha viscut des que va explotar la crisi gallega: “L’administració està en marxa per primer cop”. L’ecologista destaca que no és l’únic canvi, la ciutadania ha adquirit “una percepció social, tothom ha pogut conèixer l’afectació per contaminació per pèl·lets”.
L’Ajuntament de Vila-seca va iniciar al gener els tràmits per emprendre accions legals per “la presència i abocament” de pèl·lets a les seves platges. De fet, el consistori ja ho havia denunciat el 2019 i 2020 davant l’Autoritat Portuària de Tarragona, el Departament de Territori de la Generalitat, a l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Residus de Catalunya i el Seprona de la Guàrdia Civil. També al gener, la Fiscalia de Tarragona va anunciar l’obertura d’una investigació per esclarir la procedència dels pèl·lets que es van acumulant al litoral tarragoní.
Abans i després de Galícia
La crisi dels pèl·lets al litoral portuguès i gallec va fer que el focus social es posés sobre l’abocament de pèl·lets i la Costa Daurada i la seva crisi silenciada va entrar al tauler de joc. Jordi Oliva destaca la importància que va tenir el desastre ambiental a Galícia i la seva posada en l’escena mediàtica: “El fet que passés allò de Galícia ha servit de catalitzador per poder posar el focus sobre el que passa al Tarragonès”. Una crisi gallega que ha accelerat els tràmits de les administracions, també a Europa. El passat mes d’abril el Parlament Europeu va tirar endavant la regulació per prevenir pèrdues de pèl·lets i reduir la contaminació de microplàstics.
Aquesta passa feta pel Parlament Europeu suposa que cada vegada està més a prop la llei catalana de residus, que ha de sortir a consulta pública i Jordi Oliva l’espera per “als pròxims mesos”.
Les empreses, les darreres grans assenyalades
Amb el canvi d’actitud per part de les administracions les indústries han quedat com les darreres grans assenyalades per la contaminació produïda i per la nul·la comunicació amb els estaments socials que mantenen. Víctor Álvarez, membre d’Ecologistes en Acció, assenyala en conversa amb Món Planeta que a les indústries petroquímiques que es troben al litoral del Camp de Tarragona no els preocupa aquests abocaments de pèl·lets, ja que “el que perden és un 1% de la producció i és assumible“. Jordi Oliva, per la seva part, destaca el secretisme que les envolta i explica que no han rebut “cap comunicació” de les empreses des que es va produir la crisi dels pèl·lets a Galícia i es va posar el focus a la Costa Daurada.
