Les energies nuclears són un dels grans motors energètics de la humanitat actualment -a l’espera d’una transició final cap a les energies renovables-. Malgrat que tinguin una importància realment destacada els seus residus són un gran problema, especialment a l’hora de tractar-los i emmagatzemar-los. Aquest fet és el que ha desencadenat una investigació del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) per analitzar i estudiar els residus radioactius que es troben amagats sota l’Atlàntic nord-oriental.
Els resultats del primer dia d’aquesta missió d’exploració assenyalen que sota les aigües de l’Atlàntic, a uns 1.000 quilòmetres de les costes de Galícia, hi ha amagats més de 1.000 bidons que contenen material radioactiu a 4.500 metres de profunditat. A més, alerten que el robot submarí que està fent les exploracions encara no ha arribat a la profunditat màxima que pot assolir, ja que es pot submergir fins als 6.000 metres, la qual cosa pot suposar que aquests més de 1.000 bidons radioactius pot ser una xifra ínfima en comparació a la final que es pot obtenir quan s’acabi l’exploració. De fet, des del CNRS calcun que entre el 1946 i 1990 s’han abocat més de 200.000 bidons amb material radioactiu a l’oceà Atlàntic nord-oriental.
Una investigació àmplia
L’exploració de les aigües amb aquest robot submarí forma part d’una recerca en aigües internacionals del projecte Nodssum-en la qual també participen l’Institut Francès de Recerca per a l’Explotació de la Mar (Ifremer) i l’Autoritat de Seguretat Nuclear i de Radioprotecció (ASNR)- per poder cartografiar la zona afectada i comprendre millor quin és l’impacte que pot tenir aquesta radioactivitat a la plana abissal i com interaccionen els ecosistemes marins a aquesta radioactivitat. Aquesta primera exploració del robot submarí -que encara ha de baixar més a les profunditats de l’Atlàntic- és la primera etapa del projecte.
Per avaluar l’impacte d’aquests residus radioactius els investigadors gaudeixen de diversos instruments per observar com afecta peixos i crustacis, dispositius especials per recollir mostres dels sediments i de l’aigua i a més instrument especialitzat per mesurar els fluxos marins de la zona. Malgrat això, els investigadors destaquen que no es podran tenir resultats acurats fins que es facin estudis als laboratoris.
Per la primera fase d’aquesta investigació han escollit les costes gallegues per la seva peculiaritat, ja que és un terreny pla -en comparació a altres zones de l’atlàntic- perquè no hi ha volcans ni falles. S’espera que durant la segona fase de la investigació s’utilitzin dos nous vehicles, un operat a distància i un submarí tripulat.
