El darrer informe de Climate Central and World Weather Attribution assenyala que complir amb els Acords de París pot suposar un gran avantatge per al planeta i ajudaria a evitar 57 dies calorosos si els països segueixen els seus plans de reducció d’emissions i limiten l’escalfament d’aquest segle a 2,5 °C. El professor Friederike Otto, professor de Ciència del Clima al Centre de Política Ambiental de l’Imperial College de Londres, assenyala que els Acords de París són “un marc poderós i jurídicament vinculant que ens pot ajudar a evitar els impactes més greus del canvi climàtic. No obstant això, els països han de fer més per allunyar-se del petroli, el gas i el carbó. Tenim tot el coneixement i la tecnologia necessaris per a la transició lluny dels combustibles fòssils, però es necessiten polítiques més fortes i justes per a avançar més ràpidament”.
Els investigadors van analitzar els dies de calor extra viscuts arreu del planeta i assenyalen que, en canvi, si els països no compleixen amb els Acords de París i l’escalfament global superés el límit establert causaria que les onades de calor augmentessin d’entre 3 i 6 punts la seva calor i serien entre 5 i 75 vegades més freqüents. “Històricament, però, el perill de la calor ha estat infravalorat perquè els impactes són menys visibles que els d’altres fenòmens meteorològics extrems”, assenyalen els investigadors.
L’acció política, el pal de paller de la lluita contra l’escalfament global
Els investigadors exigeixen que les empreses i les administracions arribin a compromisos sòlids que puguin accelerar la transició ecològica i abandonar el consum de combustibles fòssils i poder controlar l’escalfament global. “Les campanyes i iniciatives han ajudat a augmentar la consciència mundial sobre l’amenaça de calor extrema, i més països han desenvolupat sistemes d’alerta primerenca i plans d’acció de calor, que són altament eficaços per reduir les morts per calor”, assenyalen els autors de l’estudi.
“Els costos de la inacció s’estan accelerant més de pressa que els progressos en l’adaptació i els països en desenvolupament que són menys responsables de les emissions estan sofrint els pitjors impactes. Necessitem urgentment una transició ràpida i sostinguda lluny del petroli, el gas i el carbó. Els països desenvolupats que han causat la major part de l’escalfament han de prendre la iniciativa i moure’s molt més ràpid. Però reduir les emissions per si soles no serà suficient. També hem de triplicar els nostres esforços d’adaptació per protegir les vides i els mitjans de vida”, assenyala el doctor Joyce Kimutai, investigador del Centre de Política Ambiental de l’Imperial College de Londres.
Un dels aspectes que destaquen els investigadors és que alguns països sí que han fet passes endavant en la lluita contra el canvi climàtic i tenen sistemes d’alerta (aproximadament la meitat dels països del món) i plans d’acció (47 països). On demanen que les administracions posin fil a l’agulla és en països d’Àfrica, Amèrica Llatina i parts d’Àsia, on els insten a desenvolupar sistemes d’alerta primerenca i plans de salut tèrmica. “Les solucions a llarg termini, com l’augment de les zones d’ombra i els arbres a les ciutats i l’enfortiment dels sistemes de salut, també són essencials per reduir els riscos de calor”, afegeixen.
