Una nova recerca publicada a Geophysical Research Letters assenyala que la calor i els canvis en els patrons de les precipitacions que causen un clima més càlid estan impulsant que les sequeres sobtades i extremes, anomenades sequeres “flaix”, augmentin la seva intensitat amb l’excepció de l’Àsia central, on aquesta tendència es redueix.
L’estudi es va centrar a seguir tres mesures crítiques de la gravetat d’aquestes sequeres: la velocitat d’inici, durada i extensió geogràfica. Gràcies a les dades climàtiques, compreses entre l’any 1980 i el 2019, del MERRA-2 de la NASA han pogut millorar la predicció i la preparació dels desastres naturals. Maheshwari Neelam, científic climàtic del Centre Marshall de la NASA i de la USRA (Universities Space Research Association) posa d’exemple les conques hidrogràfiques d’Amèrica del Sud; on l’aparició d’aquestes sequeres “s’està accelerant aproximadament 0,12 dies per any, per la qual cosa en més d’una dècada s’estan desenvolupant un dia abans i l’extensió està augmentant entre un 1% i un 3% per any”.
Les zones més afectades d’Amèrica del sud, segons assenyala l’estudi, són el sud del Brasil i l’Amazones; unes zones que estan patint una intensificació d’aquestes sequeres sobtades combinades amb la desforestació, les altes temperatures i l’escassetat de pluges. Altres punts crítics del planeta són el Congo, Angola, Zàmbia, Zimbàbue, Sud-àfrica, Lesotho i Madagascar, llocs on segons l’estudi les altes temperatures són més importants que l’escassetat de pluges a les conques africanes.
Les sequeres “flaix”
Aquestes sequeres arriben sobtadament i afecten, sovint, comunitats que no estan preparades per absorbir els impactes d’aquestes sequeres i suposen una amenaça per a la seguretat hídrica i alimentària d’aquestes comunitats. Maheshwari Neelam explica que “en moltes parts del món, s’ha vist que aquestes sequeres sobtades que es van estendre a àrees més grans, durant més temps i amb una velocitat d’inici més ràpida”.
