Un dels grans tresors naturals de la humanitat està sota mínims. Cientifics de la Universitat de Sydney alerten que els últims episodis de blanquejament -és a causa de l’estrès induït per l’expulsió o mort del seu protozou simbiòtic (Zooxanthellae) o per la pèrdua de pigmentació del protozou- al sud de la Gran Barrera de Corall han estat completament devastadors. L’equip de recerca va monitorar la salut de 462 colònies de corall a l’estació de recerca de la Gran Barrera de Corall de la Universitat de Sydney a One Tree Island durant un període de 161 dies i els resultats van encendre totes les alarmes. Durant l’onada de calor marina mundial dels anys 2023-2024 el 66% de les colònies es van blanquejar el febrer de 2024 i el 80% a l’abril. Al mes de juliol les xifres encara van ser pitjors, ja que el 44% de les colònies blanquejades van morir i gèneres com l’Acropora van viure una mortalitat del 95%; unes dades que són realment alarmants.
Maria Byrne, professora de l’Escola de Ciències de la Vida i el Medi Ambient, assenyala que aquestes troballes dels científics “subratllen la necessitat urgent de prendre mesures per protegir els esculls de corall, que no només són punts crítics de biodiversitat, sinó que també són crucials per a la seguretat alimentària i la protecció costanera”. La postura de Byrne la comparteix la professora i coautor de l’estudi, Ana Vila Concejo, qui assegura que “aquesta investigació és una crida d’atenció per als responsables de la formulació de polítiques i els conservacionistes. La resiliència dels esculls de corall s’està posant a prova com mai, i hem de prioritzar les estratègies que millorin la seva capacitat per resistir el canvi climàtic”.

Una reacció en cadena
Els resultats de la investigació mostren que hi ha una interacció clara entre l’estrès tèrmic, l’aparició de malalties i la mortalitat dels corals. De fet, l’augment d’aquestes temperatures i les patologies fa que es produeixi una reacció en cadena. Per exemple, els coralls Goniopora van desenvolupar la malaltia de la banda negra -una degradació del teixit del corall per un consorci microbià patogènic que apareix com una estora microbiana migratòria de color vermell fosc o negre-. De fet, els investigadors posen èmfasi en el ràpid blanquejament i l’emmalaltiment dels coralls que abans es consideraven resilients, un fet que fa que la comunitat científica no pugui predir amb exactitud com es compondran els ecosistemes d’esculls de corall en un món en el qual l’escalfament global sembla no tenir aturador.