Des que va arribar Donald Trump a la presidència dels Estats Units Grenlàndia va saltar a la fama. Ara aquesta regió del nord del continent americà torna a ser notícia i és per un nou estudi que assenyala que la capa de gel del país està en un punt crític que suposaria un punt de no retorn. Els investigadors assenyalen que si se supera un augment de la temperatura global de 3,4 °C respecte dels nivells preindustrials el desgel d’aquesta regió planetària seria totalment irreversible i comportaria greus conseqüències per als ecosistemes, per a l’augment del nivell del mar i als humans que habiten aquesta zona de la Terra. Aquest estudi destaca que la capa de gel cobreix prop de dos milions de quilòmetres quadrats i assenyalen que aquesta regió del planeta és el dipòsit d’aigua dolça més gran de l’hemisferi nord.
Els investigadors assenyalen que el país pot estar prop de viure un ‘punt de no retorn’ si s’arriba a perdre 230 gigatones de gel cada any, una xifra que suposaria la pèrdua del 60% de la massa superficial en comparació dels nivells preindustrials i faria que es produís un col·lapse total en un període de temps, en termes geològics, relativament curt: entre 8.000 i 40.000 anys.
Una pèrdua constant
Els membres de la investigació, publicada a la revista científica The Cryosphere, posen el crit al cel davant d’una pèrdua de gel que ha estat una constant en les últimes dècades. De fet, les simulacions informàtiques indiquen que, actualment, perd una mitjana de 30 milions de tones per hora per culpa del canvi climàtic i l’escalfament global. Els investigadors, a més, denuncien que des del 1980 Grenlàndia ha perdut més d’un bilió de tones de gel i que les taxes de fosa han estat sis vegades superiors a les registrades durant l’última dècada, un ritme de fosa que és clarament alarmant.
