El canvi climàtic i les seves conseqüències amenacen de forma directa els humans. Un nou estudi dirigit per la Universitat McGill alerta que l’augment del nivell del mar podria afectar més de 100 milions d’edificis del sud del món si no s’acaben frenant les emissions de combustibles fòssils. Els investigadors han analitzat quin pot ser l’impacte de l’augment del nivell del mar a les infraestructures d’Àfrica, el Sud-est Asiàtic, Amèrica Central i del Sud gràcies a mapes satel·litaris detallats i dades d’elevació, dos conceptes que han unit per estimar quants edificis es veurien inundats amb diferents nivells d’augment del nivell de la mar al llarg de diversos segles.
“Se sol parlar d’un augment del nivell de la mar de desenes de centímetres, o fins i tot d’un metre, però en realitat podria continuar pujant molts metres si no deixem de cremar combustibles fòssils ràpidament”, alerta la professora Natalya Gomez, coautora de l’estudi i titular de la Càtedra de Recerca del Canadà en Interaccions entre la Capa de Gel i el Nivell de la Mar en la Universitat McGill. “L’augment del nivell de la mar és una conseqüència lenta, però imparable, de l’escalfament que ja està afectant les poblacions costaneres i continuarà durant segles”, afegeix Gomez.
L’estudi va fer servir escenaris d’entre 0,5 i 20 metres d’augment del nivell de la mar i van poder descobrir que amb només un augment de 0,5 metres -una expectativa de creixement del nivell del mar que pot arribar tot i que es redueixin les emissions- tres milions d’edificis acabarien sota l’aigua, mentre que si es produeix un augment de cinc metres o més -un escenari previst si les emissions no es redueixen- la xifra s’apujaria escandalosament i serien 100 milions d’edificis en risc. Els investigadors, a més, alerten que la gran majoria d’aquests edificis que es poden veure afectats per la crescuda del nivell del mar estan situats en zones baixes geogràficament i que són densament poblades, un fet que podria suposar que barris o infraestructures senceres acabarien desapareixent o seriosament malmeses. “Alguns països costaners estan molt més exposats que uns altres, a causa dels detalls de la topografia costanera i la ubicació dels edificis”, alerta el professor Jeff Cardile, coautor i professor de la Universitat McGill.
Unes troballes que han d’orientar el futur de l’urbanisme
Els investigadors assenyalen que els resultats del seu estudi són una gran font d’informació per als urbanistes, polítics, arquitectes i comunitats que treballen per eixamplar els pobles i les ciutats. A més, destaquen que és important que tots aquests ens utilitzin aquesta informació a l’hora de desenvolupar i planificar estratègies per contrarestar l’augment del nivell del mar.
