Crit d’alerta del Col·legi d’Enginyers de Camins. Un document assenyala que serà “molt difícil mantenir indefinidament” les platges catalanes davant de l’avenç del canvi climàtic i els seus efectes. El Col·legi d’Enginyers de Camins ha demanat que es produeixi un “canvi de paradigma” en com s’aborda el canvi climàtic i la protecció del litoral català. El document, elaborat per un grup de treball i dirigit i coordinat pel director del laboratori d’enginyeria marítima de l’Escola de Camins de la UPC, Agustín Sánchez Arcilla, demana que es plantegi un pla “flexible” on hi hagi mesures a curt i llarg termini que permetin protegir el litoral català. Les platges “poden desaparèixer si no es fa res”, assenyala Sánchez Arcilla, tot i que crida a l’optimisme assegurant que no ha d’haver-hi “cap platja condemnada”.
Aquests plans contemplen accions basades en solucions naturals com són els maresmes -zones deprimides situades vora el mar, territoris que fan com de frontera entre l’aigua i la terra-, i demanen deixar d’utilitzar les solucions convencionals com són posar sorra, murs, esculleres o espigons. Aquestes solucions, segons els experts, necessiten més temps i “més espai” que les solucions tradicionals i podrien arribar a afectar infraestructures ja creades com són els passeigs marítims, les vies de tren enganxades a la línia de costa o els edificis situats a primera línia.
La pujada del nivell del mar, el crit d’alerta immediat
Un dels aspectes que destaquen els experts és que el nivell del mar està pujant quatre mil·límetres l’any l’última dècada. Una xifra que comparada amb els anys 80 és escandalosa, ja que fa 40 anys la crescuda del nivell del mar era d’un mil·límetre. Aquest és un dels motius que porten els investigadors a alertar que cal actuar amb rapidesa per evitar problemes al litoral català, i consideren que davant d’un escenari tan diferent no valen les solucions tradicionals.
Els experts demanen eliminar barreres als corrents litorals de sediments, un fet que permetria augmentar la capacitat d’aquest corrents per poder redistribuir els sediments, recuperar espai darrere la platja per permetre l’avenç i el retrocés successius de la línia de costa associats a la redistribució constant de sediments i recuperar sistemes naturals de retenció dels sediments, com poden ser les dunes amb vegetació o els prats submarins. Unes solucions que, segons els membres de l’estudi, són “més lentes, però amb efectes més duradors i amb més capacitat d’adaptació als canvis en el clima marítim”.
Actuar en les platges prioritàries
El director del laboratori d’enginyeria marítima de l’Escola de Camins de la UPC, Agustín Sánchez Arcilla, destaca que “si fem un pla, qualsevol platja es pot protegir o mantenir”, i per això reclama que en els plans per protegir el litoral s’ha d’incloure un “rànquing” on apareguin les platges que necessitin una intervenció prioritària.
El coordinador del document admet que aquesta mesura podria no ser “del gust de tothom” però assenyala que aquest rànquing permetria a l’administració actuar “de forma proactiva”. Sánchez Arcilla, per altra banda, explica que cada platja és un món, i el pla per protegir el litoral ha de ser “flexible”, ja que totes les platges no pateixen els mateixos problemes i, per tant, tampoc se’ls pot aplicar les mateixes solucions. “Tampoc sabem com s’accelerarà el canvi de clima. Ha de ser flexible perquè si s’accelera més tinguem alguna sortida”, afegeix.
