El litoral català fa anys que està veient com les platges de la zona estan patint les conseqüències del canvi climàtic. L’impacte de nous temporals i els canvis en l’estacionalitat de les temperatures i les altes xifres estan fent que cada vegada més platges de Catalunya pateixin regressions més severes i tinguin menys sorra perquè el ciutadà gaudeixi.
La platja de la Musclera havia esdevingut una icona d’Arenys de Mar. Situada entre la Punta del Canyadell (llevant) i el límit d’Arenys amb Caldes d’Estrac, aquesta platja de 630 metres de longitud és un dels atractius amb els quals compta la població del Maresme, especialment per la condició de platja nudista. Però ara compta amb un perill que és la pèrdua de sorra i la consegüent regressió de la línia de platja. Un fet que l’alcalde d’Arenys de Mar, Estanis Fors, lamenta en conversa amb Món Planeta, ja que la Musclera “genera molt de turisme, dona molta vida al municipi”. Fors, dolgut, assenyala que “que hagi desaparegut la platja és un desastre”.
Atrapats per l’administració de l’Estat
Estanis Fors, alcalde d’Arenys de Mar es queixa del poc marge que té el consistori maresmenc per poder revertir aquesta situació. El batlle explica que no tenen competències. “Estem lligats de mans”, subratlla. La regressió de la platja d’Arenys ara gairebé desapareguda fa anys que s’està produint, recorda l’alcalde. Els propietaris de les guinguetes que se solien ubicar a la Musclera ja van advertir-ne el consistori durant el mandat entre l’any 2011 i el 2015. “Arribarà un any no ens hi podrem posar”, van alertar. Fors assenyala que “és veritat que fa anys que s’anava perdent, però la regeneració de platges i les llevantades aportaven més sorra”. Uns fets que en aquest 2024 no s’estan produint: “Aquest any hem tornat a veure el ciment i la regeneració de platja és molt poca, amb prou feines hi caben 15 o 16 persones”.
La regressió de la platja, però, guarda un altre perill amagat. “El camí amb cotxe dels veïns de la Musclera per anar a Arenys no és segur amb cotxe” explica Fors, ja que la situació que pateix la platja ha fet que s’estigui descalçant la carretera. “Necessitem l’administració”, lamenta l’alcalde d’Arenys de Mar.
El futur de la Musclera passa per l’actuació de les administracions i corregir aquesta regressió. Segons va explicar a Món Planeta l’alcalde d’Arenys de Mar, aquest mes de juliol pot ser clau per al futur de la Musclera, ja que l’Ajuntament es reunirà amb el viceconseller comarcal i també hi ha programada una reunió amb la subdelegada de Costes. Entre les opcions que es contempla hi ha la de construir “espigons subterranis” que impedeixin que els corrents erosionin la platja o “treure sorra del port d’Arenys” i portar-la a la Musclera. Fors, però, explica que “qui mana és la Direcció General de la Costa i el Mar”, estatal.
Per la seva banda, l’altra administració implicada, la Generalitat de Catalunya, també posa èmfasi en el fet que “les obres de regeneració de platges i de protecció del domini públic maritimoterrestre és responsabilitat de l’administració general de l’Estat”. Malgrat aquest entrebanc administratiu -Catalunya no pot decidir sobre la seva costa-, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya destaca que el govern català sí que mou fitxa per poder afrontar a aquests reptes que afecten el litoral català, i expliquen que està “en fase de redacció el Pla de protecció i ordenació del litoral (PPOL)”, un pla que busca dues coses fonamentals:
- La diagnosi i la caracterització de l’estat del litoral, amb indicació de la tipologia de costa, la climatologia, els espais protegits i la determinació de la seva regressió o acreció.
- Les mesures d’adaptació de la costa als efectes del canvi climàtic d’acord amb les estratègies que s’estableixin.
A més d’aquest PPOL, Territori i el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) col·laboren en l’elaboració de “diversos estudis sobre el litoral català entre els quals hi ha l’Estudi d’adaptació de ports i passejos marítims al canvi climàtic, i les Rutes d’adaptació al canvi climàtic de la costa catalana”. Amb aquests estudis la Generalitat busca “dissenyar mesures d’adaptació adequades i reduir la vulnerabilitat de les zones costaneres, causada bàsicament per la pujada del nivell del mar i els canvis potencials en el clima d’onatge” i permetre que el PPOL pugui detallar “les estratègies i mesures d’adaptació de la costa als efectes del canvi climàtic”.
