MonPlaneta
Aquestes són les set espècies en “situació crítica” a l’Estat espanyol

El canvi climàtic i l’acció humana impacten de forma clara en el medi ambient de l’Estat espanyol i de Catalunya. La fauna i la flora que es troben en els ecosistemes de la península Ibèrica solen patir les conseqüències derivades d’aquest impacte ambiental i set espècies en concret es troben en “situació crítica” a l’Estat espanyol. D’aquestes set espècies, sis són animals mentre que la restant és un vegetal. En concret són l’Estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis), la Trenca (Lanius minor), la Nàiada auriculada o Margaritifera auriculària (Margaritifera auricularia), el Xarxet Marbrenc (Marmaronetta angustirostris), el Visó europeu (Mustela lutreola), Nacra comuna (Pinna nobilis) i el Gall Fer cantàbric (Tetrao urogallus cantabricus) i s’espera que el Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del govern de l’Estat espanyol inclogui també la Fotja Moruna (Fulica cristata) i l’Almesquera (Galemys pyrenaicus).

Què són i on es troben les set espècies en “situació crítica”?

La Trenca, l’única d’aquestes espècies present a Catalunya presenta una regressió molt greu. Arreu de l’Estat espanyol han desaparegut les parelles reproductores quan l’any 2022 se n’havien censat fins a 24. De fet, la pèrdua d’exemplars d’aquesta espècie ha estat del 96% i només en queden a zones molt localitzades de l’Aragó i de Catalunya. El motiu de la seva regressió és la pèrdua dels espais d’hàbitat per l’expansió de l’agricultura intensiva i les zones de regadiu; un factor al qual se li ha sumat la pèrdua d’aliment per culpa dels plaguicides.

Per la seva banda trobem dos mol·luscs com són la Nàiada auriculada i la Nacra comuna. En el cas de la Nàiada, la seva població es localitza en diversos trams dels rius del nord-est d’Espanya, ja que és un mol·lusc d’aigua dolça. Es troba en “situació crítica” per culpa de dos episodis de mortalitat molt notoris durant els anys 2013 i 2014, quan van morir 316 i 466 exemplars. En l’últim cens, el de 2015, es van comptabilitzar 3.949 exemplars arreu d’Espanya. Pel que fa a la Nacra comuna, la seva població es veu amenaçada una malaltia que ha arribat a causar la mortalitat de tots els exemplars a Andalusia i Múrcia junt amb els efectes de la contaminació de les aigües i el canvi climàtica.

Imatge d’arxiu d’un exemplar de Gall Fer

Finalment, l’Estepa de Cartagena, el Xarxet Marbrenc, el Visó europeu i el Gall Fer cantàbric -les altres espècies catalogades en “situació crítica”- també presenten reduccions de població molt elevades. En el cas de l’Estepa es va donar per extinta l’any 1973 i es va redescobrir el 1986; malgrat això la població ha anat minvant fins que en el darrer cens oficial (2018) només es van detectar 12 exemplars. El Xarxet, per la seva banda, també presenta una situació semblant. La seva població gairebé va desaparèixer durant el 1970 motiu pel qual es va iniciar un procés de recuperació; un procés que es va abandonar i en el darrer cens només s’han registrat 30 parelles de reproductores.

El Visó europeu, en el seu cas, ha perdut gairebé la meitat de la seva població (l’any 2000 es van catalogar 1.000 exemplars mentre que les estimacions actuals assenyalen una població d’entre 400 i 500 exemplars). Les estimacions assenyalen a una possibilitat per sobre del 50% d’extingir-se en els pròxims 20 anys. Finalment, el Gall Fer cantàbric també presenta una gran disminució poblacional que posa en risc la viabilitat de l’espècie.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa