L’aigua és, amb gairebé tota seguretat, un dels recursos naturals més valuosos del planeta Terra. Un planeta que es troba al límit pel canvi climàtic, l’esgotament crònic de les aigües subterrànies, la degradació de la terra i el sòl, la desforestació i la contaminació. El darrer informe publicat per les Nacions Unides (ONU) alerta que el planeta es troba a l’inici d’una fallida hídrica global. Kaveh Madani, director de l’Institut d’Aigua, Medi Ambient i Salut de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-INWEH), alerta que l’informe mostra “una veritat incòmoda: moltes regions viuen més enllà dels seus mitjans hidrològics, i molts sistemes crítics d’aigua ja estan en fallida”.
Segons assenyalen els experts de l’ONU els països d’arreu del món ja han consumit tots els seus recursos anuals d’aigua renovable provinents dels rius, sòls i neu acumulada, sinó que també han acabat amb els recursos que s’anomenen com “estalvis hídrics”, aquells recursos d’aigua a llarg termini com són els aqüífers, glaceres, aiguamolls i altres dipòsits naturals; motiu pel qual asseguren que els termes “estrès hídric” i “crisi hídrica” es queden curts davant la situació actual. “L’escassetat d’aigua s’està convertint en un factor de fragilitat, desplaçament i conflicte”, alerta la secretària general adjunta de l’ONU, Tshilidzi Marwala, Rectora de la UNU. Marwala assegura que “gestionar-la de manera justa —garantint la protecció de les comunitats vulnerables i el repartiment equitatiu de les pèrdues inevitables— és ara fonamental per a mantenir la pau, l’estabilitat i la cohesió social”.
Els sistemes hídrics, al límit
Des de l’ONU lamenten que el consum d’aigua dels països supera àmpliament els recursos dels quals disposa el món. Kaveh Madani alerta que molts “sistemes crítics a tot el món han superat aquests llindars. Aquests sistemes estan interconnectats a través del comerç, la migració, les retroalimentacions climàtiques i les dependències geopolítiques, per la qual cosa el panorama de risc global s’ha alterat fonamentalment”. De fet, posen d’exemple que el 50% dels grans llacs de tot el món han perdut aigua des de principis de la dècada de 1990, un fet que suposa un gran problema per a la supervivència hídrica, ja que prop d’un quart de la humanitat depèn dels recursos hídrics d’aquests llacs.
No són els únics sistemes hídrics que es troben al límit, ja que l’ONU calcula que prop de 410 milions d’hectàrees d’aiguamolls naturals han desaparegut en els darrers 50 anys, un fet sumat a la pèrdua de més del 30% de massa glacial mundial des de 1970. Aquesta concatenació de fets ha causat que tres quartes parts de la població mundial estiguin en països classificats com a insegurs o críticament insegurs i que prop de 4.000 milions de persones es trobin en risc de patir una greu escassetat d’aigua com a mínim un mes a l’any.
En aquest nou informe, l’ONU alerta que malgrat que algunes regions del país puguin patir grans aiguats i inundacions això no suposarà que deixin d’estar en fallida hídrica, ja que si les extraccions d’aigua i el consum a llarg termini superen la renovació de l’aigua la situació es perpetuarà. “Igual que amb el canvi climàtic global o les pandèmies, una declaració de fallida hídrica global no implica un impacte uniforme a tot arreu, sinó que suficients sistemes en totes les regions i nivells d’ingressos s’han tornat insolvents i han travessat llindars irreversibles per a constituir una condició a escala planetària”, alerta Madani.
Les terres de cultiu de regadiu es troben en estat de risc
L’ONU calcula que prop de 170 milions d’hectàrees de terres de cultiu de regadiu estan sota un estrès hídric alt o molt alt. Kaveh Madani alerta que “milions d’agricultors intenten conrear més aliments a partir de fonts d’aigua que es redueixen, estan contaminades o estan desapareixent. Sense una ràpida transició cap a una agricultura intel·ligent en l’ús de l’aigua, la fallida hídrica s’estendrà ràpidament”.
