Un informe de l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA) assenyala l’agricultura com la “principal pressió” dels recursos hídrics d’Europa. L’EEA assegura que l’activitat agrícola és la que més aigua consumeix, “amb diferència”, en el territori europeu. En l’informe, l’agència avalua l’estat de salut de les masses d’aigua europees i alerta que “i no es modifiquen les pràctiques, és probable que la demanda de l’agricultura de regadiu augmenti amb el canvi climàtic”. Malgrat la duresa amb la qual carrega contra l’agricultura, l’EEA també assenyala que hi ha altres factors com la contaminació, la degradació dels hàbitats o l’escalfament global que estan sotmetent a una “pressió sense precedents” les aigües de les quals disposa el Vell Continent.
De fet, la contaminació és l’altre gran cavall de batalla que es mostra en l’informe, ja que assenyalen que les aigües i els ecosistemes europeus segueixen veient-se “greument afectats” per les substàncies químiques, i posen el focus en la contaminació atmosfèrica que deriva de la generació d’energia a partir de carbó i de la contaminació que produeixen els pesticides. Un fet que deixa en un mal lloc a l’estat espanyol, ja que, segons l’estudi, l’impacte més gran dels pesticides es produeix en aquelles regions on predomina l’agricultura intensiva i els cultius permanents, com és el cas de l’estat espanyol; tot i que també s’assenyala altres països com Alemanya, Itàlia, Bèlgica, França o els Països Baixos.
La directora executiva de l’EEA, Leena Ylä-Mononen, alerta que “l’estat de les aigües europees no és bo. Aquestes s’enfronten a una sèrie de reptes sense precedents que amenacen la seguretat hídrica d’Europa” i demana que es doblin els esforços per part de les administracions per “restablir la salut dels rius, llacs, aigües de costa i altres masses d’aigua, i assegurar-nos que aquest recurs vital és resilient i segur per a les futures generacions”.
Les mesures dels països per evitar el deteriorament no són suficients
Precisament el paper de les administracions ha estat clau. Malgrat que la situació és delicada, l’informe assenyala que les mesures que els estats membres d’Europa han adoptat han aconseguit evitar un deteriorament “més pronunciat” de les aigües europees, però lamenten que “no s’ha detectat cap millora general des de l’últim cicle de seguiment”.
