El Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, un programa impulsat per la Unió Europea, ha certificat que l’any 2023 va ser el més càlid de la història i atribueix aquest factor a l’escalfament global causat, principalment, pels gasos d’efecte hivernacle. De fet, el 2023 presenta una dada molt perillosa, i és que la temperatura mitjana del planeta va ser de 14,98 graus centígrads, quelcom que representa que va superar en 1,48° la temperatura registrada durant l’època preindustrial, entre el 1850 i el 1900, un fet que s’apropa perillosament al límit de seguretat d’1,5° marcat als Acords de París. De fet, el mateix programa Copernicus ha alertat que durant els mesos vinents es podria superar aquesta línia vermella, ja que diu que “és probable” que la pujada anual superi aquests 1,5° al gener i febrer.
Aquestes futures temperatures registrades no signifiquen, estrictament, que se superin els límits marcats als Acords de París, ja que marquen que han de ser períodes de 20 anys en els quals s’excedeixin aquest increment, però Copernicus sí que alerta que les temperatures registrades durant el 2023 estableixen un “precedent terrible”. Coperniucs també ha alertat d’una alça en les concentracions de gasos contaminants.
Samantha Burgess, subdirectora del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, avisa que “el 2023 va ser un any excepcional en què els rècords climàtics han anat caient com un dòmino“. Un fet que a més es complementa amb la dada que des de juny, cada mes va ser el més càlid registrat mai al món, amb juliol i agost batent els màxims rècords. Burgess ha volgut posar èmfasi en un aspecte molt concret, ja que “les temperatures del 2023 probablement superen les de qualsevol període en almenys els darrers 100.000 anys“.
El segon any més càlid de la història de Catalunya
El 2023 passarà a la història de Catalunya per ser el segon any més càlid de la seva història. Una dada curiosa quan si ha estat l’any més càlid globalment. La subdirectora del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, Samantha Burgess, ha destacat que el Mediterrani és “una de les regions que més ràpidament s’està escalfant”.
Els 1,5º, la gran línia vermella dels Acords de París
L’any 2015 es va pactar mantenir l’increment de la temperatura mitjana per sota els 2° respecte als nivells preindustrials i posar el límit en 1,5°. Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi climàtic (IPCC), un escalfament d’1,5° pot suposar riscos per als sistemes humans i naturals, això sí, si s’aconsegueix no superar aquesta línia vermella la intensitat dels episodis de calor extrema, les precipitacions intenses i les sequeres es podrien contenir. La mateixa IPCC va avisar que entre el 2030 i el 2052 l’escalfament global serà d’1,5°.
Copernicus ha alertat, també, d’uns signes d’any “insòlit” al juny i és que la temperatura global de l’aire va superar els 1,5° respecte als nivells preindustrials durant diversos dies seguits, un fet que no era insòlit, ja havia passat altres vegades, però mai en aquesta època de l’any. Uns nivells que es van fer habituals portant al fet que el 50% dels dies del 2023 superessin aquest límit. Aquesta temperatura també ha estat relacionada amb les registrades a les superfícies dels oceans i el fenomen ‘El Niño’ que escalfa periodicament l’oceà atlantic, tot i que apunten que “no explica tot l’augment de les temperatures de la superfície de l’oceà a escala mundial el 2023”.
La contaminació continua en augment
Durant aquest any 2023 els gasos d’efecte hivernacle van arribar als nivells més alts mai registrats a l’atmosfera, segons destaquen des de Copernicus. S’estimava que el 2023 es concentrés un total de 419 ppm de diòxid de carboni i 1902 ppb de metà. La taxa d’augment del metà ha estat inferior i el del diòxid similar a l’observat els darrers anys.
Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic és molt contundent en la seva anàlisi, ja que expressa que “Hem de descarbonitzar urgentment la nostra economia i utilitzar les dades i el coneixement climàtics per preparar-nos per al futur”, quelcom que des de les Nacions Unides també refermen, ja que per frenar l’escalfament global diuen que s’han de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 7,6% entre el 2020 i 2030.
