Aquesta setmana el País Valencià i zones de Castella la Manxa i Andalusia han patit els efectes d’una DANA, un fenomen que ha sorprès especialment per com ha estat de violent. El context de canvi climàtic o el mateix clima mediterrani són factors clau que juguen un paper destacat en aquest fenomen atmosfèric que ha assotat amb especial contundència el País Valencià, on ha causat la pèrdua de més de 200 vides humanes i també nombrosos danys materials.
Per desxifrar les causes d’aquesta DANA Món Planeta ha parlat amb dos acadèmics de la Universitat Alfonso X (UAX): Esther Pérez, cap d’estudis d’enginyeria civil i camins i directora del màster en Sistemes Integrats de Gestió de l’Escola Politècnica Superior de la UAX, i Ángel Sampedro, director de l’Àrea Enginyeria i Arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la UAX.
La del País Valencià, ha sigut la DANA més greu que ha patit l’estat espanyol?
Esther Pérez: “És difícil establir una conclusió d’aquest tipus, abans de poder avaluar tots els danys. Probablement, estigui entre les més greus, no només d’Espanya, sinó d’Europa”.
Ángel Sampedro: “Som davant d’un fenomen amb característiques molt similars a les d’un huracà, i hi conflueixen els factors següents des de l’estiu: altes temperatures marines per sobre dels 27 °C, vents febles en alçades elevades i pertorbacions atmosfèriques. Tot això genera una gran quantitat d’energia, que es tradueix en aquesta DANA tan violenta. Aquesta virulència és més normal en zones tropicals, i no a la mar Mediterrània, com és el nostre cas”.
Són habituals a l’estat espanyol i al clima mediterrani aquest tipus de fenòmens?
A.P. i E.P.: “Per desgràcia, així és, tant a la zona est de la península, on s’ha anomenat gota freda, com en altres zones d’Espanya, a causa del clima, amb altres exemples recents al centre de la península, centrant-se sobre Madrid i Toledo”.
Quin impacte ha tingut el canvi climàtic en aquest episodi?
A.P. i E.P.: “Tot i que són fenòmens que patim des de fa molt, és veritat que la virulència d’aquesta DANA ens mostra que el clima està canviant, cap a fenòmens climatològics cada cop més intensos i concentrats”.
Ens hem d’acostumar a aquest tipus de fenòmens?
A.P. i E.P.: “De fet, encara que resultin durs i amb unes conseqüències tan greus, ja hi estem acostumats. Ciutats com València o Bilbao encara recorden fenòmens d’aquest tipus amb un gran nombre de víctimes i unes enormes pèrdues”.
Es podria haver previst aquest impacte? O ja es va preveure?
A.P. i E.P.: “És impossible preveure la virulència amb què s’ha produït en aquest cas, però sí que és possible parar atenció a aquests fenòmens i establir un sistema d’alertes, com de fet es tenen als països amb risc d’huracans aquesta mateixa temporada de l’any”.
Per què són un fenomen tan summament destructiu?
A.P. i E.P.: “Perquè es concentra una gran quantitat d’aigua en molt poc espai de temps, de manera que es generen grans cabals que es tornen enormement destructius. A això, en aquest cas, s’hi han sumat forts vents que també han fet caure esteses de cable i han provocat nombrosos accidents”.
Les ciutats de l’estat espanyol estan preparades per afrontar aquest tipus de temporals?
A.P. i E.P.: “La ciutat de València, per exemple, els patia amb certa freqüència fins que es van construir les infraestructures hidràuliques necessàries”.
Com es pot preparar la població civil i les infraestructures per afrontar noves DANA?
A.P. i E.P.: “Mitjançant un sistema d’evacuació de la població cap a zones segures i un sistema que estableixi les rutes més segures, amb riscos menors, per a les infraestructures crítiques de transport, aigua, energia, telecomunicacions, etc”.
