Un estudi de l’Institut de Càncer Dana-Farber de Boston, liderat per la investigadora catalana Judith Agudo, suggereix que atacar les hormones que causen estrès crònic podria millorar els tractaments d’alguns càncers. La recerca, publicada a la revista científica Nature, ha descobert que les cèl·lules danyades per un tumor fan servir aquestes hormones per moure’s i provoquen que el tumor sigui més resistent. L’estudi es titula Un eix glucocorticoide-FAS controla l’evasió immunitària durant la sembra metastàtica.
La clau de tot plegat recau en els receptors de glucocorticoides, una mena d’‘interruptors‘ que s’activen quan entren en contacte amb les hormones de l’estrès, empitjorant el sistema immunitari i fent més difícil matar les cèl·lules canceroses. És a dir, que el càncer utilitza aquestes hormones per protegir-se del sistema immunitari, la qual cosa li permet traslladar-se a altres òrgans i crear metàstasi.
Bloquejar aquests ‘interruptors’ esdevé clau en la lluita contra el càncer, especialment en els càncers de mama triple negatiu, el càncer colorectal o de melanoma. Concretament, el que ha descobert l’estudi és que, quan es bloquejava aquests ‘interruptors’ que s’alimenten de l’estrès, amb fàrmacs i l’ajuda d’immunoteràpia, els ratolins vivien més temps.
Un dels problemes que té la cura del càncer és la dificultat de detectar les cèl·lules danyades en els processos primaris del càncer. Trobar aquestes cèl·lules i dificultar-les que transitin pel cos, aprofitant les hormones de l’estrès o altres vies, és important per prevenir futures metàstasis grans.
Quin efecte té l’estrès en el càncer?
Els investigadors remarquen que els pacients de càncer pateixen sobretot els efectes negatius de l’estrès crònic. És a dir, poden tenir moments d’adrenalina com el que generar un gol en un partit de futbol, però no acumular-ne en el dia a dia. En aquest sentit, l’estrès crònic sí que debilita el sistema i provoca que les cèl·lules danyades puguin sobreviure i escapar. Entre altres aspectes, aquestes hormones bloquegen la via FAS-FASL, una de les vies que té el cos humà per matar les cèl·lules canceroses.
