La Costa Brava és un dels tants tresors que té Catalunya, però en els darrers temps i amb la proliferació del turisme a Catalunya s’han presentat diversos problemes que estan repercutint a la població civil i a l’ecosistema. Una de les zones més delicades és la de Palafrugell, on ara fa un mes que uns usuaris -els quals SOS Costa Brava ha definit com a ‘delinqüents nàutics- van arrancar 8 balises que delimitaven la zona de bany (i de fondeig) de les cales del Cau (Palafrugell) i del Vedell (Mont-ras), dues cales que són accessibles a peu i que van veure com els usuaris de la nàutica recreativa van assaltar la zona per poder ubicar la zona limítrofa de bany i a on no poden accedir les embarcacions.
La realitat és que la nàutica recreativa és una activitat que ha guanyat molta fama i molta gent la practica. Un fet que Jordi Cruz, responsable del Medi Marí i portaveu de SOS Costa Brava, denuncia en una conversa amb Món Planeta que només a aquesta zona del litoral català “pot haver-hi més de 3.000 embarcacions”. Aquesta alta quantitat de vaixells i motos aquàtiques tenen un impacte directe “sobre els boscos de posidònia, aquí (Palafrugell), a les Balears i al Cap de Creus”.
Unes embarcacions gairebé impunes
Arrencar les 8 balises, destruir boscos de posidònia, macrofestes o fondejar en zones no habilitades són accions que repercuteixen en el medi ambient i en els humans que gaudeixen de les platges i les cales de la Costa Brava. Cruz lamenta la inacció per part de l’administració, ja que “no hi ha sanció sobre els vaixells, no estan senyalitzats els llocs de fondeig i no hi ha aplicació obligatòria de respectar les limitacions”, una suma de factors que s’ajunta amb un altre aspecte que és que “les barques de lloguer naveguen sense títol ni coneixement”.
El robatori, arrencament, o vandalització d’aquestes vuit balises guanya una importància determinant perquè cal recordar que el mar està limitat. La zona de bany és la que limiten les balises i “la llei estableix una segona zona de bany, per tant, tindríem l’abalisada i la no abalisada”. Això implica una zona de no fondeig, s’han de respectar 200 metres de qualsevol cala i 50 metres de les roques, una distància que Cruz assegura que “no es respecta”. Una manca de respecte existent per la manca d’una llei que parli de fondeig: “No diu ni que sí, ni que no, hem mirat a fòrums de navegació com la gent pregunta per les zones no abalisades”, explica el portaveu de SOS Costa Brava.
Cruz sí que admet que amb el temps s’ha produït una “millora en aspecte mediambiental amb la franja de balises i no abalisades, s’han abalisat platges”, però alerta que l’arrencament de les balises, passar amb les embarcacions prop de la gent “tot això crea tensió amb la gent que és respectuosa, això ho provoquen els delinqüents nàutics”. El portaveu de SOS Costa Brava lamenta aquest arrancament de balises, ja que “és molt trist que una cosa que és molt fàcil de tornar a abalisar l’administració no reaccioni de pressa, el missatge que envien és que arrenquem totes les boies”.
No és l’únic dels problemes, però sí que és el més greu. Cruz destaca que s’ha criminalitzat molt les festes als vaixells, però que no hi ha un problema de contaminació greu derivat d’elles, ja que no hi ha contaminació excessiva i la “contaminació per hidrocarburs està estudiada”. Uns estudis que no estan establerts a tots els aspectes de la nàutica recreativa.
En una conversa amb Món Planeta els alcaldes de Palamós, Platja d’Aro i Torroella de Montgrí expliquen la problemàtica de la nàutica recreativa, una problemàtica que a les seves poblacions és molt diferent. Jordi Colomí, l’alcalde de Torroella de Montgrí és qui destaca aquesta situació diferent, ja que aquests problemes com l’arrancament de balises “no ens han arribat, la pressió és una mica diferent”, tot i que sí que reconeix que “tenim camps naturals com la costa del Montgrí o les Illes Medes i genera una proliferació i ens preocupa que les embarcacions de poca cilindrada que la llei espanyola permet llogar-les sense títol. A l’agost sí que hi ha una mica de lluita, però aquestes notícies que hem vist aquí no passen”. “Sí que és veritat que també hi ha molta vigilància”, apunta el batlle de Torroella.
Una situació que és semblant a Platja d’Aro, com explica l’alcalde de la localitat, Maurici Jiménez, que assenyala que aquest arrancament de balises no s’ha produït malgrat que “hi ha un increment de la nàutica recreativa, però els espais per poder-se apropar a cales són molt reduïts“. Jiménez, però, sí que explica que “hi ha hagut demandes històriques demanant més zones de fondeig i sempre hem dit que no, que els espais nàutics siguin per als banyistes i preservar l’ecosistema”. “Creiem en la naturalització”, afegeix el batlle de la localitat costanera.
Lluís Puig, alcalde de Palamós, reconeix que té constància d’aquests actes vandàlics, però assenyala que, per sort, a Palamós no en tenen constància. Puig assenyala que “la nàutica recreativa té els espais molt marcats” i que han posat en marxa una campanya en la qual fan arribar “un manual de bones pràctiques, on hi ha marcades les zones on hi ha posidònia, la velocitat i la distància que han de respectar i les mesures perquè el sector tingui consciència”. L’alcalde de Palamó afegeix que “un percentatge altíssim de la gent ho respecta”.
L’amenaça a la posidònia
Que els vaixells i embarcacions fondegin o estiguin descontrolats comporten greus problemes pels bancs de posidònia de Catalunya. Cruz explica que s’està “intentant replantar posidònia de manera manual, un procés que és molt complicat i amb molts costos”. L’activista ambiental assenyala que “és una espècie importantíssima per l’ecosistema, hi conviuen moltes espècies, i és important per evitar la regressió de les platges i ens trobem que aquí les barques hi fondegen a sobre”.
Una solució unitària
Des de SOS Costa Brava destaquen que no haver-hi sanció sobre els vaixells i la manca de senyalització compliquen trobar una solució. “No és qüestió de més agents o menys”, assenyala un Jordi Cruz que posa molt d’èmfasi en una cartografia de la qual que si diu que Catalunya n’hagués tingut fa 50 anys “ens enduríem molta sorpresa perquè hi ha cales on ha desaparegut la posidònia”. No només això sinó que els eriçons de mar estan patint els efectes del canvi climàtic i també les gambetes, estrelles, que van desapareixent per l’impacte humà. “Tenim sensació que s’han perdut espècies. Faria falta de fer estudi molt ample, no només d’espècies comercials, escorpores, pops, sípies, de tot això pràcticament no en veus, per la sobrepesca, i la contaminació”.
Cruz demana “l’abalisament immediat de les cales on s’arrenquin balises, si és una acció repetitiva que es posin càmeres trampes o un sistema per enxampar aquesta gent, totes aquestes inversions han de sortir del sector nàutic, no pot ser que surti de l’ajuntament”. A més, el portaveu de SOS Costa Brava reclama una unitat d’acció per part de la Costa Brava, ja que “a la taula d’ecogestió ho gestiona tothom a la seva bola”. Cruz reclama que “ha d’haver-hi un organisme que gestioni això. La posidònia fa anys que se sap que està patint, és una espècie superprotegida i s’està perdent biodiversitat”. A més, assenyala que “els científics l’anomenen l’amazona del Mediterrani, té potencial per lluitar contra canvi el climàtic i esteu deixant (les administracions) que unes barques s’ho carreguin. No té excusa, falta personal i no invertir ara serà molt més car en el futur”, sentència Cruz.
