Sembla que fos ahir, però no, s’han complert 65 anys. La cursa espacial que es va viure durant la guerra freda entre la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, la URSS, i els Estats Units d’Amèrica va ser una dels causants de l’avenç tecnològic en matèria espacial de l’espècie humana, i avui, dimarts dos de gener de 2024 es compleixen 65 anys d’una de les grans fites de la història, la primera sonda que va escapar del planeta terra.
Una fita aconseguida pocs dies després de l’aniversari fundacional de l’URSS
El dos de gener de 1959 la sonda soviètica Lunik 1, amb un pes de 1472 quilograms, una longitud de 5,2 metres i un diàmetre de 2,4 metres, es va convertir en la primera a arribar a superar la velocitat d’escapament de la terra. La sonda lunar soviètica es va separar de la tercera etapa del coet i va posar rumb cap a la lluna, el seu destí. Aquesta notícia va ser especialment remarcable, ja que va arribar tres dies després de l’aniversari fundacional de l’URSS, que és el 30 de desembre.
Va ser el dia tres de gener de 1959 quan la Lunik 1 va guanyar notorietat, ja que quan es trobava a 113.000 quilòmetres del planeta terra va deixar anar un núvol de gas de sodi que pesava un quilo. Això va fer que es mostrés un deixant d’un color taronja força llampant que es va poder albirar fins i tot des de l’oceà índic, ja que es podia veure una brillantor pròpia d’una estrella de sisena magnitud, un fet que va propiciar que els tècnics espacials soviètics poguessin seguir el rastre de la nau i estudiar el comportament del gas a l’espai.
Una errada la va allunyar del seu objectiu
Després de 34 hores de vol, el tres de gener de 1959, la Lunik 1 va passar a gairebé 6.000 quilòmetres de la superfície lunar i es va convertir en el primer satèl·lit en, actualment, girar entre les òrbites de la Terra i Mart. L’objectiu de la Lunik era impactar a la lluna, però un error en el sistema de control del coet que va llançar la sonda va fer que s’allunyés del seu objectiu.
Un nom canviant
En primera instància la Lunik 1 s’anava a dir Mechta, ‘somni’ en rus. Les autoritats soviètiques van canviar-li el nom a la seva primera gran obra del programa espacial soviètic de sondes interplanetàries, el Programa Lluna. Les autoritats de l’URSS van rebatejar la sonda l’any 1963 amb el nom occidentalitzat de Lluna 1, malgrat que ja s’havia popularitzat el seu nom inicial, Lunik 1.
