Andoni Canela Urizar (Tudela, Navarra, 1969), és un fotògraf i escriptor navarrès -establert des de fa dècades a Catalunya- especialitzat en fotografia de natura i medi ambient. Les seves obres són diverses, ja siguin documentals –El viatge de l’Unai– va ser candidat als Premis Goya l’any 2017, com llibres, entre els quals podem trobar Panteras, Lynx, La llamada del puma, El águila imperial ibérica, Islandia bajo cero, Cerca de casa, El oso cantábrico o Durmiendo con lobos; precisament els llops (Canis lupus) són una de les especialitats d’Andoni Canela, i és l’espècie en la qual ha centrat el seu nou llibre, Territorio lobo, que recull fotografies i vivències de la seva feina amb aquest animal al llarg dels anys i les característiques d’aquests animals de la família dels cànids. Amb motiu del llançament d’aquest llibre, parlem amb Canela per parlar sobre el llop, la complexa relació d’aquest animal amb els humans i les controvèrsies socials i polítiques que comporta i com se sent fotografiant-lo, cosa que requereix llargues esperes de dies o fins i tot setmanes per aconseguir albirar-lo.
Quants anys fa que et dediques a l’observació dels llops?
La major part del llibre Territorio lobo està fet en els darrers cinc anys, però hi ha una part potser un 15% o un 20%, que són fotografies inèdites d’altres èpoques, algunes de tan antigues que són de principis dels anys 90, quan vaig començar a fer-ne les primeres fotos, fa 30 anys.
Com et sents, després de tants anys, quan pots aconseguir una bona fotografia o caces el llop en el moment just?
El llop és tan complicat… És difícil, no tens garantia de res amb un llop. A vegades has d’esperar dies per poder tenir una observació, i dius ‘ah, doncs els estic veient!’. Sempre he captat les fotos després de molts dies o setmanes d’intentar-lo, i és com alliberament, com, buf, satisfet, ha valgut la pena!
Aquest estiu els he sentit udolant. Quan els tens allà enmig de la nit té, un punt que, encara que passi el temps, em continua emocionant. Una nit allà, sentint-los, és molt potent. No sé com devien ser els humans fa 20.000 o 30.000 anys, quan estàvem al costat dels llops com a animals salvatges, però avui dia, sentir-los com es comunicaven a desenes de quilòmetres… ets al mig de la muntanya i tens a 5 quilòmetres els cadells i a l’altra banda tens un adult que contesta, i una dotzena de llops t’envolta i saps que s’estan comunicant.
És dolent el llop?
No, el llop fa la seva feina com totes les espècies, i és un depredador, forma part de la cadena tròfica. En el seu paper de depredador és un carnívor, i per menjar ha de caçar i trobar animals morts com a carronya, però la seva gran feina és caçar. És un caçador, un depredador i no és ni bo ni dolent.
En el cas de Pirineus o Catalunya és una espècie que durant milers i milers d’anys havia viscut ininterrompudament i fa un segle i escaig es va intentar exterminar. Ho van intentar matant-los a trets, però com que són molt intel·ligents i difícils de matar amb aquest mètode, al final els van posar verí i, cap a final del segle XIX i començament del XX, es van matar tots els llops. Llavors dintre d’aquest equilibri que hi ha a l’ecosistema van desaparèixer com a depredadors i, en determinades zones i en algunes circumstàncies, els cabirols, els cérvols, els porcs senglars no tenien cap pressió, perquè no tenien cap depredador, només el caçador humà en les zones on cacen. El llop fa una feina important dins d’un ecosistema natural.
Per què té aquesta mala fama com d’animal que ataca, que fereix?
Abans que l’ésser humà no comencés a ser més “intel·ligent”, abans de començar a cultivar i començar la ramaderia, els humans anaven darrere dels llops, també dels lleons i dels depredadors, i aquests caçaven, perquè una manada de llops o un gran felí la capacitat que té per caçar és molt més gran. L’home anava al darrere i intentava aprofitar la carronya dels animals que havien matat. Després, va arribar el moment en què l’home va començar a dedicar-se la ramaderia. Llavors va començar el conflicte, perquè el llop abans podia caçar qualsevol animal que estigués a la muntanya. A partir d’aquell moment, l’home té els seus vedells, les seves ovelles o cabres i el llop les ataca i les mata, allà és quan comença el conflicte. Llavors sí que és cert que durant milers d’anys hi ha hagut aquesta guerra, aquest conflicte, durant milers d’anys a tots els continents. I aquesta és la mala relació amb els humans, perquè hi ha poquíssims casos i en el món modern d’Europa pràcticament és impossible que un llop ataqui un humà… és molt difícil.
El conflicte tampoc afecta altres aspectes de la vida humana, però sí que fa un segle, dos o tres, per a pobles petits que vivien dels ramats era un problema. El llop no mata quatre o cinc ovelles i només se’n menja una. No en mata més d’una perquè sí. És com nosaltres quan anem al supermercat, que no comprem un sol cartó de llet, comprem per a tota la setmana o tot el mes. Un llop no mata per a un dia. Si té l’oportunitat de matar tres o quatre animals, en mata per a avui, per a demà, per a demà passat o per a una setmana, perquè a vegades estan una setmana o dues setmanes sense menjar, maten per menjar. Si mata animals i després no se’ls menja és perquè no en té l’oportunitat.
Què hem fet els humans per arraconar, caçar, treure dels seus hàbitats els llops? Per què hi ha hagut una regressió de la població de llops arreu del món?
En el cas d’Europa, Pirineus i Catalunya, això va ser molt fort cap a mitjans del segle XX, sobretot. Es va arribar als mínims, de fet es va extingir de tota Europa occidental, excepte a la península Ibèrica i a Itàlia. A tota la resta d’Europa es van extingir, perquè el món modern va donar la possibilitat de fer una cosa que s’havia intentat durant els segles anteriors, eliminar tots els depredadors, també l’os. No es va aconseguir perquè aquests animals també són intel·ligents i es busquen la vida. Però quan ja tens armes de foc molt potents i també tens l’ús del verí, l’ésser humà, el mateix que va desforestar moltíssim i va arribar a les costes i hi va construir, va fer això. És el desenvolupament capitalista en un grau bèstia. Ha passat amb el llop, l’os, els rapinyaires, qualsevol animal que fa competència a l’home s’elimina, i ha passat moltíssim durant el segle passat.
Després, amb les mesures de protecció que va haver-hi cap a finals del segle passat, va començar a haver-hi parcs nacionals, un moviment ecologista, es va començar a protegir, una legislació que va dir que no podeu matar tot el que vulgueu. Ara estem en aquest moment, que és més positiu que no fa 50 anys. Això al primer món, Europa i els Estats Units. Als països que no són tan rics, d’Àsia, d’Àfrica o de Llatinoamericà, és molt més complicat, perquè el primer alimentar els teus fills. I això ja no és tan fàcil, tot el que he explicat ara de protecció i de recuperació no està passant en aquests altres països i hem vist alguns parcs nacionals o unes espècies concretes i la resta del món continua amb una tendència similar a la que teníem aquí fa 50 anys.
Ara has publicat Territorio lobo, el teu últim llibre. Com és la teva convivència quan et trobes els llops i com és perseguir-los per fotografiar-los i documentar el seu dia a dia?
En el meu cas la relació amb el llop és des de molta distància en la gran majoria dels casos. Crec que hi ha potser quatre fotos amb un llop que em mira als ulls, que veu que estic allà i que em mira. Hi ha dos motius perquè això sigui així. El primer és que el llop és molt esquerp i l’única manera de poder veure’l és a una distància en què tu siguis el primer, el que hi era abans al lloc, perquè, si no, en la majoria dels casos si et veu un llop surt corrents o es queda mirant i deixa de fer el que estava fent. Has de trobar els llops abans que et vegin i també és igual d’important que si jo vull fotografiar el llop en el seu entorn, el seu paisatge i en el seu comportament natural, sense induir-lo a fer alguna cosa diferent, llavors has d’estar a força distància, perquè si t’oloren, et veuen o et senten deixen de fer el que estan fent. El llop és molt curiós [riu] perquè quan se sent perill posa de seguida la cua entre les cames. Les fotografies en les quals estiguin jugant, menjant, barallant o descansant són fetes a molta a distància.
Has tingut alguna experiència de ser molt a prop d’un llop?
En tots aquests anys n’he tingut, però poques, tres o quatre. I totes en circumstàncies una mica diferents, però sempre han estat inesperades per als dos, jo anava caminant i va sortir un llop a dos o tres metres, en una zona on se suposava que no hi havia llops i va sortir i el vaig veure, res, mig segon. Això m’ha passat un cop, una altra vegada un llop més jove es va apropar perquè el vent venia cap a mi, la meva olor no anava cap a ell, i es va apropar fins que em va detectar, i bum, també va fugir ràpidament. Una altra de nit també estava amb la direcció del vent cap a mi i també em va passar a dos o tres metres, però al final en aquest cas també em va sentir i també va sortir corrents. També una altra vegada, amb un llop molt jove de quatre o cinc mesos, gairebé un cadell, vaig poder fer una foto, però de la resta totes van ser trobades fugaces que no vaig poder arribar a fer ni una foto.
Un llop quan veu un humà tendeix a fugir?
La gran majoria veu un humà i surten cames ajudeu-me. Hi ha alguns llops que si la distància no és molt curta, si estem parlant que està a 50 metres o a 100 metres, que és una distància de seguretat per ells, a vegades es queden mirant-te als ulls, amb certa curiositat. Això passa més si són joves que no pas si són adults, però un adult també es pot quedar mirant allà com dient ‘I aquest que fa?’, si està a una distància de 50 o 100 metres i ell sap que en dos metres entra al bosc i desapareix. Aquestes mirades de llops es produeixen a una distància mitjana, si és molt curta, surten fugint tots, perquè quan veuen una persona saben que suposa perill, porten dècades i segles de persecució i mort i surten corrents.
A la família dels cànids hi ha un parent del llop, que és el gos que, al contrari a aquest llop, sí que està més habituat a l’ésser humà. Com s’explica aquesta diferència entre dues espècies que pràcticament podrien ser cosins?
El gos fa milers d’anys que viu amb l’ésser humà, que l’alimenta. La domesticació s’ha produït durant molt temps. Hi ha races de gossos, gossos llop, que porten també molts anys de domesticació, però que encara tenen un punt salvatge. Però la majoria de gossos han perdut l’esperit salvatge. Continua tenint un molt bon olfacte, una oïda molt final i molt bona vista, però ja no té l’esperit salvatge.
El llop actualment es troba a la zona del Pirineu tocant a l’Empordà, per què es troba allà i no en altres serralades?
Els primers llops dels últims anys van tenir més presència al Prepirineu, a la zona del Cadí. Van estar des del Cadí, Berguedà, Solsonès, i després van anar més cap al Ripollès, la Cerdanya i els últims estan més cap a l’Empordà i la Garrotxa. És el que està més a prop en línia recta de les poblacions on estan criant, a més és una zona forestal on hi ha molta presa, hi ha molt cabirol, hi ha porcs senglars i té molt refugi perquè és molt forestal. A més, hi ha un factor que una vegada que n’hi ha un, si en ve un altre i es troben, aquests fan que es quedin una mica més i intenten trobar altres individus.
Com és un llop? És un animal social? És un animal solitari? És una barreja de les dues coses?
El llop és un animal social i la gran majoria de llops viuen en manada. El mascle alfa i la femella crien i estan allà amb els cadells i altres llops que són família i això és el nucli familiar. Després sí que hi ha un tant per cent de llocs que se’n van a buscar-se la vida i aquests sí que tenen vides més solitàries, però en la majoria la tendència és a intentar formar una manada, o altres llops entren dintre d’una altra manada i poden estar-s’hi una temporada, uns quants anys, o en alguns casos també poden tornar a marxar i anar a una altra manada. Però la gran majoria estan dins d’una manada i tenen un comportament social d’ajudar els cadells i col·laborar amb la casa.
Com s’intenta equilibrar la relació entre la ramaderia i la població del llop?
El conflicte que té el llop està clar que és amb la ramaderia. Ara mateix, hi ha compensacions de l’Estat espanyol per cada animal mort després d’un atac de llop. Amb això hi ha una part important de ramaderia que estan més o menys satisfets i altres que no, perquè no només és el tema econòmic, és un tema que va més enllà.
L’important és com fer que puguin coexistir. Una ramaderia que ha de suportar aquests danys, que en alguns casos que són danys importants i que no en tenim prou amb aquesta part econòmica. I que després no és tan fàcil com diuen alguns, ‘que només tanques això a les nits i ja està, poses quatre mastins’. Hi ha llocs on no pots tancar les nits i no pots tenir quatre mastins. I allí és el repte rellevant. Però realment aquests són poquíssims. Hi ha molt poca gent afectada d’aquesta manera.
Però, encara que siguin pocs, és molt important i s’ha d’intentar arribar a un acord amb aquests ramaders, aquests pastors, on les baixes són impossibles d’erradicar, perquè és impossible, perquè si aquests animals estan en extensiu i el llop viu allà, doncs el llop les caçarà. S’ha de trobar una manera, hi ha d’haver bona voluntat per les dues parts i aquí hi ha el repte. Però a la gran part de la ramaderia no l’afecta. Tenen més problemes amb altres factors. El problema és que s’ha d’intentar abordar, amb la compensació per danys, la protecció de l’espècie. No és fàcil però s’ha d’intentar.
A més de la ramaderia afecta algun altre sector econòmic?
No, perquè fins i tot el turisme potencia en zones com la Sierra de la Culebra, zones de la muntanya de Lleó o Palència, on hi ha un turisme entorn del llop que mou milions d’euros cada any, és un potencial econòmic molt potent. Realment al turisme negativament no l’afecta, perquè no hi ha cap perill en absolut. L’os també té un potencial turístic molt potent en zones com Astúries. De fet, hi ha milions de persones que volen anar al territori dels ossos. En aquest cas, el potencial del llop seria igual.
A l’agricultura el llop no li molesta, al revés, li neteja zones on hi ha conills o talps, i això és bo també per al camp. Llavors, no hi ha cap altre sector fora de la ramaderia per al qual el llop pugui ser negatiu. Els llops són com fantasmes. Hi ha moltíssima gent que ha viscut sempre en territori del llop i que mai no els ha vist perquè es mouen de nit i són esquerps.
