Un nou estudi internacional fet per científics de la Xina, el Regne Unit i els Estats Units ha dissipat la por d’una possible erupció de l’Uturuncu, el volcà ‘zombi’ de Bolívia. Per fer-ho els investigadors han combinat sismologia, sismologia, models físics i composició de roques i s’ha pogut esbrinar quina és la causa de l’activitat d’un volcà tècnicament inactiu (va erupcionar per última vegada fa 250.000 anys), però que encara mantenia activitat com terratrèmols i columnes de gasos.
El treball conjunt de la Universitat de Ciència i Tecnologia de la Xina, la Universitat d’Oxford i la Universitat de Cornell va emprar els senyals detectats de més de 1.700 terratrèmols per obtenir imatges d’alta resolució del sistema de canonades a l’escorça superficial sota Uturuncu, aquestes observacions van poder mostrar que l’activitat volcànica és provocada pel moviment de líquid i gas sota el cràter, tot i que el risc d’erupció imminent és extremadament baix.
Uturuncu, el volcà complex
Estudis previs ja havien alertat que l’Uturuncu es trobava sobre el cos de magma més gran conegut del món a l’escorça terrestre, el Complex Volcànic Altiplà-Puna. Per estudiar el volcà els investigadors van utilitzar la tomografia sísmica per obtenir imatges d’alta resolució sobre el funcionament del volcà.
Aquestes imatges les van combinar amb l’anàlisi de propietats físiques del sistema i es van determinar les possibles vies de migració ascendent de fluids escalfats geotèrmicament i com els líquids i gasos s’acumulen en dipòsits ubicats sota el cràter de l’Uturuncu, un motiu que explicaria la deformació del sistema volcànic i pel qual el risc d’erupció és realment baix.
La complexitat dels volcans
L’estudi d’aquest sorprenent volcà aporta la primera explicació científica per explicar l’activitat volcànica de la zona i per a altres volcans que, eventualment, puguin tenir característiques semblants. Els volcans són una de les grans forces destructives del món i cal destacar que els sistemes de canonades volcàniques són una barreja complexa de fluids i gasos en dipòsits magmàtics i sistemes hidrotermals, motiu pel qual el seu estudi ha de ser cautelós i detallat.
Matthew Pritchard, professor de la Universitat de Cornell i coautor de l’estudi, assenyala que “els mètodes d’aquest article es podrien aplicar als més de 1.400 volcans potencialment actius i a les dotzenes de volcans com l’Uturuncu que no es consideren actius, però que mostren signes de vida: altres possibles volcans”.
